Aquest mes d’agost he passat uns dies fent una petita ruta per diverses ciutats i pobles de la comunitat d’Andalusia. He gaudit dels seus plats típics, principalment de les tapas, medias raciones i raciones, he tingut el plaer de conèixer gent d’aquella terra i, encara que pot semblar un tòpic, és veritat que tenen una grasia i una manera de fer que enganxa, sembla que gaudeixen dels plaers de la vida més que nosaltres.
He patit les tardes de l’estiu andalús, sort dels aires condicionats dels hotels, veritablement són les hores del dia amb menys moviment al carrer. Recorden pel·lícules apocalíptiques amb les ciutats buides, sort que el sol es pon i els pobles i ciutats reprenen la vida, sobretot als bars i cafeteries, que s’omplen de residents i de forasters.
El que més m’ha agradat i ja havia gaudit en el passat, encara que aquesta vegada amb més temps, ha estat la notable influència que hi va deixar l’estada dels musulmans. Cert és que van establir-se a tota la Península, però on van estar-se més temps i on es nota més la seva influència va ser a Andalusia. A l’edat mitjana, el que coneixem per món occidental era fosc i brut. El món musulmà era clar i net, o almenys és aquesta la impressió que es pot treure de comparar els edificis i ciutats dels dos mons. Mentre que a la part cristiana les ciutats les puc imaginar negres, brutes, a la part musulmana les imagino plenes de llum i netes.
El legat dels musulmans a la Península va ser molt ampli. Van portar el coneixement de la Grècia antiga i Roma, avanços en matemàtiques, astronomia, medicina i filosofia, les seves grans ciutats van ser focus de coneixement i van atreure estudiosos de tot el món. La seva arquitectura ha sobreviscut fins a l’actualitat, la seva empremta a la gastronomia és innegable: l’arròs, les espècies i diferents tècniques de cocció van ser introduïts per ells. També vull fer referència a la influència en les diferents llengües de l’estat espanyol.
En fi, un llegat que ens fa a tots, i en especial a Andalusia, gaudir d’una gran riquesa cultural. I en aquests temps en què tornen a revifar polítiques xenòfobes val la pena reivindicar i reclamar aquest passat musulmà que, malgrat tot, encara avui és inqüestionable.
