Voldria agrair al Jacint de la Perruqueria De Pablos l’ajuda que em va oferir dimecres al matí, quan la meva gosseta, per motius de malestar, va escampar bilis a sobre la vorera i ell em va ajudar a netejar-ho amb un cubell d’aigua.
Uns segons abans, havia passat un treballador del servei municipal de neteja, que em va esbroncar perquè jo havia tingut la cura de netejar-ho amb el que duia a sobre: mocadors de paper absorbent, tot ben recollit dins una bossa (la que porto per a les defecacions de la meva gosseta), i cap al contenidor. “Señora, usted me está tirando papeles y yo acabo de barrer”. El to que va utilitzar va ser molt despectiu i desagradable, malgrat que li vaig explicar el procediment perquè allò quedés ben net.
La conclusió de tot plegat, i el que trobo més valuós d’aquests successos locals, és que al final del dia, allò que queda són els gestos amables de veïns i veïnes que s’ofereixen a ajudar-te sense més ni més. I els que marxen, perquè només mereixen ser menystinguts, són els gestos de persones desagraïdes i desafortunades.
