E
Encara és actualitat i, si tot va com ha d’anar, ha de ser tema de legislatura. Amb totes les reserves i precaucions, l’entorn de Junts fa una valoració molt positiva de l’Acord de Brussel·les perquè fixa un nou marc de negociacions arran d’un fet inèdit, el reconeixement del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, i que ha de tenir un mecanisme de verificació internacional que certifiqui el seu desenvolupament.
Comença la negociació bilateral amb dos elements cabdals, que Catalunya pugui recaptar el 100% dels impostos i la celebració d’un referèndum d’autodeterminació. A més celebrem l’entrada al registre del Congrés de Diputats la setmana passada de la llei d’amnistia pactada entre Junts i el PSOE. Una llei que no deixa ningú fora: contempla tots els encausats entre el gener del 2012 i el novembre del 2023, sense oblidar les causes obertes per l’Audiència Nacional per presumpte “terrorisme” com el Tsunami i els CDRs, així com totes les persones que han ajudat i col·laborat amb l’exili i els exiliats, i que per aquest motiu han estat perseguides judicialment. Més enllà també queden incloses les persones que exercint els seus drets han participat en manifestacions i protestes independentistes i que estan encausades injustament.
La presentació de la llei ha desencadenat una intolerable onada de protestes de la cúpula judicial que confirmen la manca de separació de poders a Espanya i que ha ensenyat la cara més extremista de les dretes, agitant el carrer per intentar tombar allò que no aconsegueixen a les institucions i a les urnes.
Fruit també de l’acord, Junts ha registrat la creació de dues comissions d’investigació al Congrés. Una sobre els atemptats del 17A, per saber quina relació tenia el CNI amb l’imam de Ripoll i si hi va haver negligència per part dels aparells de seguretat de l’Estat. La segona, sobre les “clavegueres de l’Estat”, inclou tots els casos en què podria haver implicació dels aparells de l’estat en la guerra bruta contra l’independentisme: l’operació Catalunya, espionatge a través de Pegasus, etc.
D’altra banda, no podem oblidar explicar que Junts, que ha establert un marc de negociació bilateral amb el PSOE, no ha rebut a hores d’ara cap oferta formal del president de la Generalitat per formar part de la coneguda com a taula de diàleg, que s’ha demostrat improductiva. Aragonès va vetar fa quatre anys la delegació de Junts a la taula i, de fet, va ser una de les raons de la sortida del Govern de la Generalitat, juntament amb la falta d’una estratègia coordinada de l’independentisme i la unitat d’acció a Madrid.
