Doncs sí, ja el tenim aquí. Ja ha passat un any, “veus que ràpid passa el temps, fill”, que diria la meva iaia.
Ja arriba Nadal, dates que molts esperem amb il·lusió, no tant pel vessant religiós, ja que, com en el meu cas, hi ha qui no és creient, sinó pel seu significat de proximitat, família i tradicions que perduren al llarg dels anys.
A casa els dies de Nadal són sinònim de reunions familiars, llargues sobretaules plenes de riures i records, són instants que ens connecten amb el passat, encara recordo l’olor dels canelons que feia la iaia per Sant Esteve, records per a aquells que ja no hi són.
També són dies de màgia per als més petits, la del tió, la dels Reis d’Orient i els últims anys, el Pare Noel, un senyor a qui la Coca-Cola li va canviar el color del seu vestit.
Més enllà dels llums, les nadales i els regals, aquests dies ens conviden a ser més generosos, empàtics i solidaris. I jo em pregunto... per què només ho fem al desembre? Què passaria si aquest esperit nadalenc l’estenguéssim a cada dia de l’any? Petits gestos com ajudar a un veí, escoltar algú que ho necessita o simplement donar un bon dia quan ens trobem amb un veí, poden tenir un gran impacte.
També és un bon moment per reflexionar sobre el model de societat que volem. Mentre molts celebrem amb abundància, hi ha persones, no molt lluny de nosaltres, que passen aquestes dates en solitud o amb dificultats per arribar a final de mes.
Aquests dies de Nadal els passaré amb les meves dues famílies, la de la meva companya de vida i la meva pròpia, intentaré donar valor al realment important: el temps compartit i la capacitat de generar somriures.
Des d’aquestes pàgines us vull desitjar que passeu un molt bon Nadal.
