Després de vuit temporades com a portera del Manlleu, deixa la disciplina de l’equip per seguir jugant en la màxima categoria, d’un esport a l’alça
· Després de vuit temporades al Manlleu, t’has quedat fora de l’equip per sorpresa.
Sí, va ser una sorpresa. Feia tres mesos que havia renovat per una temporada més, quan se’m va anunciar que no es comptava amb mi. Hi ha hagut un canvi d’entrenador i va decidir no comptar amb mi. Va ser un cop dur ja era considerada jugadora de la casa, després de tants anys i ni les meves companyes, ni la gent del club, ni jo ens ho esperàvem.
· Tot i això, tens una experiència i un palmarès que et garanteix continuar a l’elit.
Per sort tant amb el Voltregà com amb el Manlleu, durant aquests 10 anys fora de Castellar, he pogut guanyar títols i experiències que m’han fet créixer com a portera i persona. Tot i tenir títols d’Ok lliga, Copa d’Europa i Copes de la Reina, entre d’altres, per a mi el més important és poder rendir a un nivell alt als entrenaments i als partits, això és el que garanteix continuar jugant a un bon nivell.
· Subcampiona de lliga i semifinalista en l’Eurolliga. Una bona temporada després de sortir d’una lesió.
No em puc queixar. El maig del 2018, just dos dies després d’acabar l’Ok lliga, em van operar del genoll. Va ser un estiu molt dur de treball, esforç i molta voluntat per poder arribar a setembre i tornar començar i dur a terme una temporada a un ritme molt alt. He tingut la sort que l’operació va anar bé i he pogut recuperar-me a temps.
· Quin serà l’objectiu per la pròxima temporada?
El meu objectiu és continuar jugant i entrenant al màxim, dona’n-t’ho tot, competir i guanyar tot el que es pugui, sigui on sigui.
· Optometrista i jugadora d’hoquei, com ho compagines?
La veritat que d’ençà que vaig començar a fer el Grau d’òptica i optometria a la universitat, ja havia de compaginar classes, feina i hoquei, el mateix m’he trobat amb el màster. És complicat, però si una vol, es pot. Quan fas el que t’agrada, ho aconsegueixes lligar tot. Marxo ben aviat de casa al matí i torno ben tard. Però per mala sort, les noies, tot i estar al màxim nivell, no podem viure exclusivament de l’hoquei, com si passa amb els homes. Així que ens hem de garantir un futur, treballar i jugar a la vegada!
· L’hoquei femení té un gran nivell a Catalunya i Espanya, però tot i això segueix sent difícil fer-se ressò.
Fins ara no ha estat molt conegut. És un esport car on els mitjans de comunicació tampoc en parlen i del femení, menys. Sembla que ara comença a guanyar força, però encara molt lluny de la majoria d’esports. Catalunya és una gran potència, on tenim molt bons equips. La resta d’Espanya ara comença també a tenir equips competitius.
· En quin punt es troba l’hoquei femení?
Lluitem perquè cada dia se’n pugui parlar més. Per desgràcia és un esport minoritari l’hoquei, i més en femení. Però amb petites fites anem aconseguint que es parli cada cop més de nosaltres.
· Aquest gran nivell s’ha pogut comprovar aquesta setmana amb el setè campionat del món per a Espanya als WRG.
I encara sort que s’ha pogut seguir per televisió! Hi ha molt bons equips femenins que fan que es pugui gaudir de bons partits. Us convido a tothom a provar de veure’n uns quants!
· Creus que series de televisió com ‘Les de l’hoquei’ ajuden a créixer aquest esport?
Està molt encarada cap als adolescents i toca vàries temàtiques, però crec que ha ajudat al fet que la gent tingui la curiositat de què és l’hoquei.
· T’agradaria poder-te retirar amb l’HC Castellar, amb un equip en categories professionals?
Encara no penso a retirar-me. Mentre pugui jugar i gaudir del que m’agrada, sota una porteria d’hoquei, la categoria és el menys important.
