Sort i encerts

Em costa molt fer un escrit per tu, per definir-te als meus ulls. Em sorprens a cada pas que fas. No es pot dir que siguis rebel, però sí que tens molt caràcter; és bo, sí, però recorda sempre que el més fort ha de tenir respecte pel més feble. Al teu pas som titelles que fas moure hàbilment cap al teu terreny, però, en compte, sempre n'hi haurà una que no es mourà com tu vols i aquesta serà a qui has de parar més atenció. Quan s'acosten dies de tempesta tu els encares amb alegria perquè saps que darrera els núvols hi ha un sol tan gran que mai ningú podria amagar; i per això t'admiro amb ràbia, per no saber enfrontar-me amb aquest alegria teva a aquests dies grisos que tinc jo amb tu.
Saber triar a la gent: sempre t'envoltes de persones adequades per a cada moment o situació que vius, deixant empremta amb aquells que es creuen al teu camí, molt crítica amb tothom i molt detallista amb els que s'ho mereixen.
Tu i jo veiem la vida diferent! Pensant-ho bé, moltes vegades tens raó, però els pares tendim a protegir-vos tota la vida, fins que un dia dieu «- Ei! Que tinc idees pròpies!» i podria dir-te que la vida et serà fàcil, però el temps dels dubtes vindran, compta amb mi els dies de lluita si l'esperança et descuida.
D'aquí endavant, a cada passa que facis deixa petjada, a cada obstacle refés com si res el camí, construint a mida el teu destí i pensa que viure és aprendre a aixecar-se; sigues tu, no ho deixis perdre per res ni per ningú.
I per acabar, viu la vida a fons i sempre que puguis mira com la tarda daura les planes. Et servirà per trobar respostes, resoldre dubtes, comptar fins a deu i agafar aire.