L'astrofísic Albert Morral va participar a la Setmana de la Ciència amb una conferència sobre exoplanetes. A més tant aquest dijous com divendres s'instal·larà un telescopi a la terrassa d'El Mirador
Com és habitual, una de les activitats més esperades de la Setmana de la Ciència és el planetari i sobretot les observacions amb el telescopi a la terrassa d’El Mirador. Tant dijous com aquest divendres, de 17.30h a 19.30h s’instal·larà un telescopi per intentar albirar Saturn, els estels més brillants i la Lluna, que la nit de divendres serà plena. I de fet, la setmana d'activitats ha començat mirant a l'espai amb la conferència ‘Exoplanetes, la cerca de la vida a l’Univers’ a càrrec de l’astrofísic Albert Morral de l’Astronòmica de Sabadell.
En una interessantíssima trobada que ha tingut lloc la tarda de dilluns a l’Opensurf d’El Mirador, Morral ha concretat que a hores d’ara s’han trobat 7.344 exoplanetes "una xifra que s’actualitza cada setmana, perquè cada un o dos dies se'n descobreix un". El primer es va descobrir el 1995 i es va batejar com 51 PEG b, i a partir d’aquí la xifra no ha parat de créixer. Perquè amb el naixement de cada estrella, l'astrofísic ha subratllat que sorgeixen planetes en la seva òrbita. Per tant, hi ha milions d'exoplanetes que encara no han estat descoberts. Les troballes requereixen molta paciència i un punt de fortuna. Els exoplanetes es poden detectar a través d'observació directa o indirecta, per exemple monitoritzant el moviment de l'estrella i la variació de la llum que emet. Una agulla en un paller. Amb els avançaments tecnològics la lupa cada vegada és més gran i la recerca per trobar un planeta habitable, tot i ser titànica, continuar amb pas lent però ferm."El més probable és que hi trobem bacteris, perquè la majoria de vida és bacteriana", diu l'astrofísic. "No hem descartat que en alguna altra part del sistema solar hi hagi vida, però és un misteri", afegeix.
El ponent ha explicat que, com en el cas dels planetes del sistema solar, els exoplanetes tenen la seva pròpia classificació "en funció de la mida i la massa, i el temps que triguen a fer una volta". I també es classifiquen per la seva composició, si són de roca o de gas. Una de les qüestions primordials en les investigacions per saber si hi ha vida és l'anàlisi de l'atmosfera. En aquest àmbit hi juga un paper essencial l'astrobiologia. Tot plegat són investigacions basades en l'observació perquè la majoria dels exoplanetes estan molt lluny de la Terra. Un "molt lluny" que travessa anys llum i generacions senceres, un "molt lluny" que s'aproxima a l'infinit. Però entre els descobriments més prometedors es troben Pròxima Centauri, estrella veïna del Sol amb almenys un planeta, Pròxima B, amb una massa similar a la Terra - a 4,2 anys llum, és a dir més de 80.000 anys de viatge - o Europa, un satèl·lit de Júpiter. La vida sempre s'obre camí. Caldrà esperar, i pel camí, preservar i cuidar la nostra Terra.
