Max Sánchez, el següent de la llista

Després d’una temporada per oblidar, en què Max Sánchez va haver d’abandonar després de tres curses, el futur en competició del castellarenc s’amplia més que mai després d’haver fitxat per una de les estructures més potents del Campionat d’Espanya de Velocitat, l’Escola Tècnica Girona (ETG).

El canvi més destacat per al pilot serà el de passar d’un equip familiar, en què el seu pare, Sergio, li feia la mecànica i la posada a punt de la moto, a fer-ho a un amb una estructura professional. El pilot recorda totes les temporades que ha passat amb el seu progenitor, ja amb nostàlgia i agraïment per la feina aconseguida, ja que explica que “tots dos ens enteníem molt bé i vam poder aconseguir podis i alguna victòria”. Tot i això, el pilot va acabar aquesta etapa a Moto4 amb una espineta clavada, ja que el seu desenvolupament físic li va jugar una mala passada després del confinament i el nou pes i alçada van deixar la moto petita i sense la potència suficient. La Moto4 és un xassís dissenyat per Toni Elías pare, amb un motor de 150 cc, capaç d’arribar als 194 km/h, però que a causa de la seva lleugeresa, penalitza molt en l’aerodinàmica i la potència final. “Vaig patir molt en la primera cursa, ja que la meva moto no accelerava prou i no podia acoblar-me dins del carenat”. Les tres curses en què va competir van ser frustrants, ja que tot i mantenir un nivell de pilotatge altíssim, el premi al qual podia optar era només entrar al Top10, motiu pel qual van decidir abandonar la resta del campionat per centrar-se en la temporada 2021.

I la temporada no va començar gens malament, amb l’anunci del fitxatge del pilot per l’ETG per disputar la categoria SBK300 en el campionat d’Espanya i emmarcat en el campionat Blu-Cru de Yamaha, que dona accés als millors pilots de la marca d’Iwata a disputar una ronda final europea per arribar a la categoria World SSP300 del mundial. “El moment que van dir-me que fitxaria per l’ETG va ser de molta alegria, ja que el salt a un equip professional és molt satisfactori. He estat amb el pare d’ençà que vaig començar: ell ha fet de tot, des de ‘coach’ a tècnic de suspensions, mecànic... i ara tinc a gent especialitzada amb qui pots entendre’t més ràpid”, remarca.

Sánchez és una de les grans promeses del motociclisme català i espanyol, que ja ha demostrat el que és capaç de fer en categories inferiors, en què a escala regional ho ha guanyat tot i a nivell nacional ha estat capaç de plantar cara amb menys mitjans que la resta. De cara a la nova temporada, Sánchez es marca fites realistes, ja que el canvi de moto –més potent i més pesada– no serà ràpid d’assimilar, tot i que el pilot ja en parla meravelles. Amb només 13 anys, “aquesta serà la primera temporada en la categoria i l’expectativa és fer-ho el millor possible, ja que els meus pares han fet tot el possible per trobar-me el millor equip. També per intentar cridar l’atenció d’algun patrocinador important i poder seguir amb l’evolució esportiva”.

De moment, Sánchez ha incrementat la intensitat en els entrenaments, que comparteix amb el pilot mundialista de la Red Bull Rookies Cup, Marcos Uriarte, que amb només 16 anys ha deixat Santander per instal·lar-se una temporada a Castellar, compartint sovint circuit i noves tècniques amb el 31. “A Barcelona hi ha tot el món del motor i viure amb el Max ens va molt bé, ja que aprenem l’un de l’altre. És un gran pilot i a poc a poc anirà millorant encara més”, opina Uriarte, que enguany començarà la segona temporada de la Rookies.

Dos joves pilots que somien poder-se enfrontar algun dia en la categoria màxima del mundial i lluitar per ser campions, sense oblidar que un dia van compartir aprenentatges en un poble del Vallès Occidental anomenat Castellar. Max Sánchez és el següent de la llarga llista de pilots castellarencs.