Amb només 4 anys, Max Gálvez ja competeix sobre dues rodes en ‘off-road’ i asfalt, el pilot més jove de la Copa Catalana
Mes de juny, 33 graus al termòmetre, 35 a l’asfalt en el circuit d’Osona i sobre la pista, quatre nens amb minimotos que aprenen a traçar revolts amb el genoll a terra, aliens al mar de fons. D’entre tots, destaca el més petit, de quatre anys, que llueix el seu nom i número amb la mateixa tipografia que el vuit vegades campió del món Marc Márquez.
El 03 llueix sobre el parafang de la roda davantera de la seva Polini, l’arma definitiva per a qualsevol que vulgui iniciar-se en això de les dues rodes sobre asfalt. Va vestit amb granota de competició, casc integral i botes, tot un repte a la plana de Vic durant l’estiu. Però més enllà del que es troba a l’asfalt, no l’interessa res.
Aquest petit és Max Gálvez, l’última promesa del planter castellarenc de les dues rodes. Un talent precoç que prefereix les dues rodes a qualsevol altre esport. Fa mes i mig que ha passat a l’asfalt des del motocròs, on competeix amb motos elèctriques, i ja té clar que això de tocar amb el genoll i el colze és igual de divertit que saltar els bumps d’un circuit off-road.
Al traçat osonenc, comparteix pista amb nens més grans que ell, però no es deixa intimidar per cap. El Max ve de família amb ADN motard: el seu pare practica supermotard i el seu tiet David Jaén és un dels pilots de resistència més experimentats de Castellar, a banda de tenir entre els seus patrocinis l’empresa d’un altre mític de la resistència com Jordi Clariana.
“Futbolista era difícil que sortís” –riu el seu pare, Roger–, “ja que ho ha vist des de molt petit a casa i el primer que va demanar va ser una moto”. Amb poc més d’un any ja es va pujar sobre una moto elèctrica i amb quatre –l’edat mínima per a fer-ho– va començar a competir en la Copa Catalana d’MX.
Per edat, ho fa amb desavantatge davant la resta de rivals, ja que sempre és el més petit i el rendiment físic és una diferència notable en aquesta etapa, però això no és un impediment per a ell. Actualment, va segon de la seva categoria off-road i també ha disputat diverses curses sobre asfalt, on no ho fa gens malament.
Max Gálvez en acció, al circuit d'Osona ||A.S.A.
Sobta el nivell de concentració que pot arribar a tenir un nen tan petit sobre l’asfalt. El Max no deixa escapar cap detall, sembla més un adult que un nen. La realitat torna quan trenca a plorar en un descans en el moment de tornar a pista, per haver de fer un traçat que no coneix gaire. “Fa un temps es va perdre en un circuit llarg i encara li costa fer traçats que no coneix del tot”, admet el Roger. “Podem arribar a fer uns 2.000 km setmanals per entrenar. Anem al Rocco’s, a l’Estartit, Vic i d’altres, sempre prioritzant que hi hagi amics seus a pista, perquè s’ho passi millor. No és qüestió que sigui pilot, el que volem és que s’ho passi bé amb l’esport que ha escollit”, reconeix el seu pare, que l’anima durant totes les voltes que roda.
“M’agrada molt ser pilot i tocar amb el colze a terra. També m’agradaria molt poder guanyar el Márquez en un circuit”, explica el Max, amb la innocència de la seva edat, mentre no perd de vista l’activitat de la pista. És el pilot d’una nova generació, en un món on es comença a substituir la benzina per les bateries. El Max està cridat a continuar representant el llarg llinatge castellarenc als circuits i qui sap, si a ser-ne la nova estrella.
