“En grup xou, quan falla un, fallem tots”

· Vuit títols aquesta temporada! 
Hem gaudit molt d’aquest any. Ha estat una experiència molt maca en què hem après, viatjat molt i hem pogut conèixer moltes coses i a més guanyant! Ha estat el millor any fins ara!

· Sou molt joves, des de quan competiu?
Vam començar en el patinatge amb cinc anys (Aina) i amb set (Nora) al CPA Castellar i en competició dos (Nora) i tres (Aina), fent grup xou amb el CPA Castellbisbal. 

· Com és entrenar per a un esport tan tècnic?
Generalment, entrenem sis dies a la setmana, excepte si hem de marxar per competir. Els dilluns, dimecres i divendres entrenem a Castellar i dimarts, dijous i dissabte a Castellbisbal. Com a mínim dues hores diàries, però, tot i això, encara hi ha qui et diu que això no és un esport. 

· Amb un ritme així, us ha d’agradar molt, aquest esport!
És una passió. El patinatge artístic ha de ser una cosa que t’agradi molt, ja que has de donar el màxim i tenir en compte molts detalls per no fallar en les competicions. Competim en lliure individual i en xou i són competicions molt diferents que requereixen molt entrenament. 

· Com s’entrena, havent de fer-ho en dues modalitats?
Cadascuna té les seves coses. Xou és complicat en el sentit que s’ha d’estar col·locat, coordinar-se amb la resta, la flexibilitat, la complicitat amb la resta de companys. Fem un mínim de dues hores diàries, que és el mínim per poder ser competitives.

· Quines  diferències hi ha entre les modalitats individual i xou?
Per entendre’ns, l’individual té parts obligatòries com salts i piruetes, i en el grup no es fan salts. El xou és més semblant a la natació sincronitzada.

· En els esports en què valoren un grup de jutges, normalment hi ha problemes i discrepàncies...
Hi ha un estàndard de puntuació, però no es valora igual en un lloc que en un altre. A Catalunya es valora molt l’aspecte tècnic, però fora es valora més l’estètica global, encara que fallis alguna figura. Aquí ens han guanyat grups amb coreografies més fàcils per haver fallat nosaltres, i a Itàlia va ser al revés. A banda, sempre hi ha decisions incomprensibles amb ajustos de puntuació a última hora. Estar en un club amb nom de vegades també ajuda. Però no pots queixar-te, i alguns cops ni accepten reclamacions, perquè et sancionen econòmicament i sense competir. És molt injust i passa repetidament.

· Com és la convivència en un equip tan tècnic com el de xou? 
Són moltes hores de convivència. Has de ser molt tolerant amb els companys, ja que un dia falla un company i un altre falles tu. Si falla un, fallem tots, i n’has de ser conscient. De fet, aquesta temporada hem fallat tots alguna vegada. Amb els nostres companys Isabel i Eric tenim molt bona compenetració.

· A Castellar no hi ha grup xou per problemes d’espai, ja que les pistes han de ser més grans. 
Amb el CPA Castellar no podem entrenar xou de manera real, pel fet que les pistes són més grans de les que tenim aquí. És per això que entrenem a Castellbisbal amb Teresa Sacristán, que és entrenadora aquí i allà.

· Com ho compagineu amb la vostra vida diària? 
T’acostumes a organitzar-te. Ho fem des de petites i som conscients del que podem fer. Ho podem compaginar amb estudis i amistats, tot i que quan surts ho has de fer menys estona que la resta.

· Es pot viure del patinatge en l’àmbit professional? 
El patinatge no és olímpic i pràcticament no té ajudes. T’ho has de pagar tot i s’ha arribat a donar el cas d’algun equip que no ha pogut anar a un mundial pel cost que representa. Tenim alguns dels millors patinadors i patinadores del món, i tot i així és molt complicat viure d’això.