Diari de bord d’una copa del món

El castellarenc David Sánchez és el proa de l’IA Orana i juntament amb el patró Jordi Zaragoza van participar en el Campionat del Món disputat en el Reial Club Nàutic de Barcelona, aconseguint una setena posició tot i no ser un equip professional al 100%. Aquest és el seu diari d’abord.

Dilluns 11
S’inicia la regata a les 11:50 h. No fem una bona sortida; encara estem una mica nerviosos. Hi ha poc vent. Ràpidament s’estableixen dos grups de velers: uns decideixen anar enganxats a terra mentre d’altres prefereixen anar direcció a mar per trobar més intensitat de vent. Nosaltres decidim fer un recorregut entremig; ni per terra ni per mar. Tota la flota va pujant cap a la boia Odas. Es veu clarament que les embarcacions que han anat per terra han sortit afavorides, mentre que els que han anat per mar estan fent més milles i van força enrere. Tenim la quarta posició. Puja el vent, posem l’espinàquer -la vela que utilitzem quan el vent bufa de popa- i agafem molt bones velocitats que ens permeten arribar segons a la boia del Cap de Begur a les 23:45 h. Estem contents i molt il·lusionats amb aquest primer tram de regata. Just a l’arribada canvia la direcció del vent, així que decidim tornar a posar el gènova i trabujar -virar de tal manera que el vent passa per la popa del veler-, però la maniobra és una mica descontrolada i massa violenta. La botavara passa de banda a banda, se sent un fort cop i ràpidament ens adonem que hem tingut un greu incident: la botavara s’ha desenganxat del pal, ha caigut mig metre i tota la vela major es mou sense control.  Decidim no retirar-nos i continuar. A tot això, ja estem arribant a les Illes Medes i anem en segona posició. Són les 4:30 h del dimarts. La flota que encapçala la regata decideix baixar cap a Barcelona anant a prop de la costa. Nosaltres decidim anar lluny, cap a mar, a veure si podem trobar més intensitat de vent i obtenir la mateixa velocitat que els nostres contrincants. En certa manera, anar darrere de velers que van més ràpid no té cap sentit per avançar-los. Se sent una sotragada cada vegada que trabugem -passar la vela major d’un costat a un altre-. És la botavara que se surt de la lligada, es desprèn del pal i cau mig metre. Posem pilot automàtic i tornem a posar-ho tot més o menys al lloc amb tot el que tenim al veler i així cada vegada que trabugem. Arribem a meta en cinquena posició a les 17:50 h del dimarts. En total han estat 30 hores de regata. 

Dimarts 12 
Entrem a port i a l’arriar la major la botavara ja ens cau per la banyera del veler. La imatge que donem es força desoladora. Sense descans el patró contacta amb un ferrer nàutic per a què ens arregli l’agullot de la botavara. Sembla que podem anar a dormir tranquils, perquè demà s’ho mirarà.

 
Dimecres 13 
Al migdia ja tenim arreglada la botavara. Ha quedat una mica alta i no funcionarà tan bé com caldria, però estem molt contents perquè podem participar en la segona regata del Campionat del Món.

Dijous 14 
A les 11:00 h ja estem a la línia de sortida. Tenim clar que hem de competir al límit de les nostres  possibilitats i arriscar al màxim per poder entrar al podi. El nivell és altíssim, hi ha regatistes professionals, però també vam demostrar a la primera regata que podem estar al capdavant. A les 12:45 h s’inicia la regata que s’ha endarrerit per la falta de vent. Arribem primers a la boia de desmarcatge, boia que s’afegeix al recorregut per fer una sortida amb el vent de proa. Fem canvi de vela, baixem el gènova i hissem l’espinàquer. En la maniobra la vela em dona un cop en el dit polze de la mà esquerra i ràpidament s’infla i es posa morat. Fa mal i ja veig que tindré una petita lesió i només acabem de començar. S’ha establert una brisa de mar que ens empeny directes a Blanes. Tota la flota decideix anar en línia recta. Nosaltres optem per apropar-nos a la costa buscant més intensitat de la brisa i arribar enganxats a la desembocadura del Tordera, ja que el nostre veler no és tan ràpid com d’altres en aquests rumbs oberts. L’estratègia no és del tot dolenta i arribem quarts a la boia de Blanes, iniciant la baixada cap a Barcelona encara amb una bona brisa de mar. Anem molt ràpids i concentrats i no deixem d’ajustar les veles sense descans. En 1 h i 30 minuts ja estem a l’alçada del tercer i del segon. Són les 20:15 h i ja ha marxat el sol. El vent comença a amainar i el grup de velers canvia el rumb i comença a dirigir-se cap a la costa. L’encalmada per la transició de vents entre la brisa de mar i el terral està a punt d’arribar. Quan succeeixi cal estar ben a prop de les platges. Són les 23:00 h, seguim segons. No tenim res de vent i tot just movem el veler a mig nus de velocitat. Veiem en el plotter -aparell per veure les cartes nàutiques i la posició dels velers- que el primer ja avança a 3 nusos; és evident que ja li ha arribat el vent de terra. De sobte, veiem que el tercer i el quart ens passen també a 3 nusos de velocitat a tan sols 700m de distància. Seguim sense vent i en 10 minuts també ens avança la quarta, la cinquena i la sisena embarcació. És evident que ja bufa el terral però que no ha arribat a on estem nosaltres. Ens hem quedat 700 m a mar de la línia de vent. És una situació desesperant. Són les 23:30 h. El terral ja s’ha establert, el vent ha entrat mar endins i ja ens empeny a 3 nusos direcció Barcelona. Però estem en setè lloc. És una situació molt dura mentalment. Arribem a la meta a les 3:00 h del divendres en setè lloc i finalment ens col·loquen en desena posició pel nostre ràting. Hem tingut el podi a la nostra proa i se’ns ha escapat per una errada estratègica de pocs metres. Estem molt tristos. En total han estat 14 h i 30 minuts de regata.

Divendres 15 
Finalment hem quedat els setens de la classificació de setze velers. Potser haguéssim firmat aquesta posició abans d’iniciar la competició però ara, havent encapçalat la flota durant alguns instants i ensumant la possibilitat de podi, tenim una sensació agredolça. Cal pair i aprendre de la derrota. Segur que en uns dies valorarem tot l’aprenentatge realitzat durant aquests cinc dies gràcies a les experiències viscudes, les milles recorregudes i les converses amb regatistes professionals.