Víbria: "Soc una bèstia majestuosa i temuda, i soc femella"

· Quants anys tens?
Si ens posem a comptar, jo tinc uns 1.124 anys, en són molts, tants com la memòria d’aquesta terra pot recordar. Vaig néixer fa segles, quan els homes encara es barallaven amb espases i creien que podien controlar el foc. Soc tan vella com les roques de la Mola i el Puig de la Creu, però el foc que em crema a dins segueix tan viu com sempre. 

· En quin moment vas arribar a Castellar del Vallès?
Vaig arribar a Castellar a través de l’exèrcit de la Lluna. Jo era un ou gros com la roda d’un carro i vaig néixer amagada a la cova de Santa Agnès, a Sant Llorenç. Diuen que van portar l’ou de terres llunyanes. O sigui que no sabem el meu origen. Em van criar en secret, alimentant-me amb esquirols i guineus, fins que vaig créixer tant que ni els meus criadors gosaven mirar-me als ulls. Vaig sortir de la foscor per devorar la llum, el bestiar i tot allò que se’m posava al davant. Tota mena de bèsties però, de gent, jo crec que no me n’he menjat gaire. 

· Quina mena de drac ets?
Jo soc una víbria, una bèstia majestuosa i temuda, i soc femella. La meva peculiaritat és que tinc bec d’àliga, urpes de gat, una cua de sargantana, ales de rat-penat i unes escates més dures que el granit del campanar de Castellar. El meu nom es refereix, també, al tipus de drac que soc. 

· T’agrada estar amb gent?
Només si criden, ballen, em canten cançons i puc cremar-los una mica [riu]. Si venen amb forques... ja saps com acaba la història, però si venen a celebrar-me, a fer festa i a encendre el foc aleshores sí que m’hi sento com a casa. Però el que més m’agrada és voltar per la serralada de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. 

· I on vius, quan no balles ni cremes la gent?
Durant molt temps he viscut a la cova de Santa Agnès i ara també visc a l’Esbart Teatral de Castellar, al carrer Major de la vila.

· Quant peses?
Això ni t’importa ni es pregunta! O és que vols acabar entre flames? Però t’ho diré, va, una tona, aproximadament. 

· I què menges, habitualment?
Menjo una mica de tot; esquirols, ovelles, cabres, senglars, bous, vaques, gossos, tot el que em posin al davant. I, de tant en tant, sí que et confesso que m’agrada menjar-me algun infant entremaliat. 

· Quina opinió en tens, dels castellarencs?
Jo crec que són gent molt maca i eixerida. Sobretot, la gent de l’Esbart, que em cuiden molt bé, tot i que ja sabem que amb altres vilatans he tingut alguna baralla. 

· Quines són les teves festes preferides de l’any?
La meva festa preferida és la Triforca, que és una festa en què em celebren i em victoregen i que es farà aquest cap de setmana. Però, sobretot, també m’agrada molt la Festa Major, evidentment, amb el Correfoc, els concerts i altres festes. Sant Jordi també m’agrada i enguany m’hi faré veure més. 

· Què és el que no suportes?
No suporto que em persegueixin amb pals i torxes, ni amb crits dolents. Jo trec foc, sí, però que em persegueixin no m’agrada. 

· Amb quin nom t’agrada que t’anomeni, la gent?
A mi m’anomenen de moltes maneres: Drac de Sant Llorenç del Munt, Monstre de Santa Agnès, Bèstia de la Mola, Terror de la Muntanya, Víbria de Castellar del Vallès, però els amics de l’Esbart em diuen la Reina del Foc. Ah! I vosaltres em podeu dir Víbria, simplement. 

· Què en penses, dels teus companys diables?
Jo estic molt contenta perquè em cuiden molt. Crec que fem una colla molt nombrosa, ben avinguda, molt transversal perquè hi ha grans i petits, i sempre em porten a cremar gent, que és el que més m’agrada. Fem festa. No em fa falta cap company de la meva espècie, estic bé, estic tranquil·la, ningú em molesta i puc fer la meva vida. Hem vist algun altre ou però cap és tan gros com jo [riu]. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Trec foc pels queixals i faig festa.

Un defecte que no pots dominar?
Trec foc pels queixals i és difícil de controlar.

Una persona que admires?
L’Estel de l’ETC.

Quin plat t’agrada més?
Les ovelles.

La teva ciutat preferida?
La Ciutat Comtal.

Un llibre?
‘El gran llibre dels dracs’.

Una sèrie?
‘Patates i dracs’.

Un músic?
Les Tabaleres de l’ETC.

Un viatge pendent?
Terra del Foc, a l’Argentina.

Un racó de Castellar?
L’Esbart Teatral de Castellar.

Un desig?
Reviure.