Sonia Quesada Castro: "El ‘coaching’ no empodera, aquest procés el fa el client"

· A la teva feina vas veure que hi havia molta necessitat de parlar.
Sí, i que hi ha molta vulnerabilitat de les famílies. Els nens epilèptics que tracto tenen molt de mal i deteriorament cognitiu. Hi ha un xoc amb les famílies que porten com poden  el cas del seu fill. Estic al torn de nit, tot és més pausat. Quan hi ha una crisi i atenc el nen i aquest es recupera, aquí és on afloren les emocions. La mare potser plora, altres pares senten por... Sempre m’ha interessat el tema de les emocions, i aleshores em vaig dir que les estudiaria, que trobaria un regal per a mi, que va ser el coaching. És una transformació personal impressionant.

· Ja has completat aquesta transformació?
És un procés d’hores de vol. Com més practiques, més t’omples, i al revés. Compagino les sessions de coaching individual o coaching life d’identitat amb la infermeria. Per això dic que faig ‘coach’ de vida. Quan faig una sessió i veig que no hi ha hagut cap avenç ni cap retrocés és que no s’ha gestionat bé. Perquè hi hagi una repercussió, hi ha d’haver una transformació d’ambdues parts. És un món que he descobert ara, als 48, i també ha retroalimentat la meva professió.

· Quin poder té el ‘coaching’?
El coaching no cura les emocions. Simplement, el que fa el coach  al client és donar-li opcions perquè, mitjançant preguntes poderoses, l’altra persona reflexioni i esculli l’emoció que més li convingui per solucionar alguna cosa.

·És difícil, fer aquest procés de ‘coaching’ emocional?
És difícil centrar el tema. T’has de focalitzar en el tema de l’altre i parlar en el seu idioma. De vegades això costa perquè tendim a dirigir. A diferència de la psicologia, el coaching no et diu què ha de fer una persona. Li fas preguntes per encendre la bombeta d’alguna manera a una persona i ella pren les seves decisions des d’on vulgui. Som pensar i sentir. Depèn des de quina emoció estiguis, l’acció serà d’una forma o altra i el resultat també serà diferent. El coaching és com obrir ventalls al client i que aquest s’adoni que potser ha automatitzat tota la vida aquesta forma d’actuació i ha vist que no arriba al seu objectiu.  Doncs bé, canvia’l però jo no et diré com. El coaching no empodera, aquest procés el fa el client.

· El ‘coach’ seria una mena de desbloquejador de les emocions?
Sí, al meu perfil  d’Instagram @soniastartupcoach ja parlo del que és start up. És com començar de nou, posar-nos en marxa. Si no hi ha acció, no hi ha canvi. La sessió es fa amb moltes preguntes, i quan aquella persona detecta la causa-efecte, és quan ha de passar a l’acció.

· Les sessions les fas de manera presencial?
Les acostumo a fer en línia. És molt còmode per a una persona si és de fora. També té un espai presencial, enmig d’un negoci familiar, al polígon de Can Carner, al segon pis d’Art Motors, que és el taller del meu marit. 

· Creus que molta gent combina la sessió de psicòleg amb la del ‘coach’? 
Sí. Hi ha persones que ho alternen i es pot fer. N’hi ha d’altres que per la mateixa ètica del coach no em permet atendre-les. És el cas de persones que tenen depressions molt agudes, tractades amb fàrmacs. No s’ha de trepitjar el terreny dels altres. Si aquesta persona està millor i pren consciència del canvi, llavors ja pot fer una sessió de coaching. El coaching no és per a persones amb problemes mentals, és per a aquelles que volen millorar o potenciar alguna cosa que actualment no els funciona.

· Es parla molt de clients, però potser és una terminologia una mica empresarial...
Com que els coachs no som psicòlegs, no podem dir-los que són pacients. I com que no és un tema de salut mental, sinó de gestió de l’emoció o aconseguir una fita o un objectiu... quin nom hi poses? Hi ha un nom oficial que és coachee, que és com si diguéssim una persona entrenada. El coaching és, en definitiva, un mètode conversacional que es fa amb una escolta completa amb l’altra persona utilitzant preguntes poderoses i que impacta directament en la presa de decisions del client.

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc persistent
Un defecte que no pots dominar?
L’autoexigència
Una persona que admires?
A mi mateixa. És que si un no s’estima...
La teva paraula preferida?
T’estimo
Quin plat t’agrada més?
Unes ‘migas’
Un color
El vermell
Un llibre?
‘Persiguiendo un sueño’
Un cantant o grup?
Qualsevol música feta des del cor i la passió
Una pel·lícula?
‘La vida es bella’
Un indret de Castellar?
Colobrers
Un desig?
Seguir sent un mateix i transmetre amor