Silvia Monica Sánchez: "Castellar va ser un amor a primera vista"

· Quan arribes a Castellar?

Vaig venir el maig del 1991 de l’Argentina. Ja feia un any que el meu marit havia decidit deixar l’Argentina, per les condicions polítiques que hi havia. Vèiem que el peronisme arruïnaria el país, i el temps ens ha donat la raó. Ell va venir el 1990 i els nostres fills (la Mònica i l’Enzo) i jo ho vam fer un any després. Ells eren petits, tenien 6 i 4 anys, respectivament. El meu marit  era enginyer de camins i va aconseguir feina ràpidament perquè amb les Olimpíades hi havia molta oferta.

· Per què vau triar aquesta vila?

Un dels socis de l’empresa que va contractar el meu marit tenia un pis de lloguer a Castellar. Tot i que en aquella època van venir molts argentins a Catalunya, molts amics, famílies amb nens, molts van anar a Mataró. A mi ja em va agradar molt Castellar, va ser un amor a primera vista. Pensa que jo vaig venir a viure a un Castellar de 9.800 habitants. A l’edifici on vivíem la gent era molt cordial, molt amable. Mentre érem a l’Argentina, vivia en un barri on tothom es coneixia, i aquí també. M’agrada molt, no he volgut marxar mai. El meu marit va morir el 2005 però m’aprecio Castellar, sobretot, el contacte amb la natura. Camino cinc minuts i ja soc al bosc.

· Vas buscar feina?

Al principi, vaig quedar-me a casa tenint cura dels fills. L’oferta que hi havia per a mi no ens compensava econòmicament, perquè hauríem hagut de buscar cangurs per atendre els nostres fills. Després, em vaig posar a ensenyar matemàtiques a casa, tenia cinc alumnes. Però vaig quedar embarassada de l’Arantxa, la meva tercera filla, i ho vaig deixar. Al cap d’un temps vaig treballar al Círculo de Lectores, per fer alguna cosa i trencar la rutina de ser tot el dia mestressa de casa.

· Has exercit de topògrafa?

Sí, a l’Argentina vaig estudiar enginyeria civil i vaig treballar de topògrafa en una constructora fins al 1983. Aquí, vaig començar a treballar de nou com a topògrafa l’any 2001, fins al 2011, en una empresa privada que es deia Intop99, on treballàvem, sobretot, per l’Incasòl. Després, l’empresa va tancar. Em vaig haver de reciclar perquè jo encara havia fet la carrera amb teodolits, un instrument de mesuratge mecànic i òptic, i aquí ja es feia tot amb estació  total, un aparell elèctric i òptic. Havia après a calcular-ho, a dibuixar-ho  tot a mà, i  aquí ja hi havia l’AutoCAD. El meu marit me’n va ensenyar i a mi m’agrada molt investigar.

· T’agrada molt col·laborar?

Sí, m’agrada molt. M’agrada l’esperit que hi ha a Castellar. Jo vivia a la carretera de Sabadell i quan vaig veure que al carrer Francesc Layret engalanaven els carrers jo vaig dir, “jo hi vull participar!”. M’agrada molt compartir coses amb la gent.

· I ensenyes escacs?

Vaig començar a ensenyar escacs a les escoles Emili Carles i Mestre Pla. Jo n’havia après a l’Argentina, el meu marit era un jugador actiu d’escacs. Les partides són llargues i les dones érem allà, amb cara de prunes agres esperant que s’acabés la partida, m’avorria i vaig pensar que podria provar de jugar, jo també. Me’n va ensenyar un amic del meu marit i vaig començar a jugar. Després, quan vam arribar aquí, el primer contacte social va ser al Club d’Escacs Castellar. Ens hi vam fer socis. i vaig seguir jugant fins a tenir l’Arantxa. Després, vaig parar un temps i quan va ser més gran hi vaig tornar. A la federació, que estava a Gràcia, vaig estudiar per poder treure’m el títol. Ara ja tinc el carnet de monitora d’escacs i  n’ensenyo al Casal Catalunya. M’encanta.

· Com van, les classes d’escacs amb la gent gran?

És estrany fer classes d’escacs amb la gent gran perquè ja són adults i van a la seva [riu]. Repeteixo les coses com un lloro, mil vegades, i mai em fan cas, surten a atacar amb tot el que han après sense triar. Però pregunten molt, i això estimula la concentració. Sempre que aprenem una cosa nova es fan noves connexions neuronals, i això et manté la ment jove.

· I també fas classes d’anglès?

Sí, jo ja era alumna. Prèviament, també havia anat a l’escola d’adults a reciclar-me en anglès. Després de la pandèmia, la professora va deixar les classes d’iniciació que feia. Montse da Silva em va venir a buscar a mi i vaig animar-m’hi, per als que s’hi inicien.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Resilient

Un defecte que no pots dominar?
Tinc poca paciència

Una persona que admires?
Tolstoi i Carl Jung

La teva paraula preferida?
Escoltar

Quin plat t’agrada més?
La ‘humita’, un plat tradicional argentí

Un país pendent?
Madeira, vull veure les flors

Una pel·lícula?
‘Hacia rutas salvajes’

Un músic?
Soc una enamorada de Beethoven

Un llibre?
‘Walden’

Un racó de Castellar?
L’alzina del Parc de Colobrers

Un desig?
El desig és l’origen del patiment, no desitjo res, gaudeixo (ensenyança budista)