Pol Leiva: "El meu primer contacte amb la música és a l’activisme cultural"

· Què va ser primer, la música o l’activisme?
L’activisme, sens dubte. Amb el món de la música començo tocant la caixa amb els gegants de Santa Perpètua amb 3 o 4 anys, per tant, és llevar-se d’hora un diumenge i que els meus pares es llevin d’hora un diumenge per anar-te’n a un poble perdut de ves a saber on que quan és primavera fa molta gràcia, però quan és 26 de febrer i vas a la Fira del Pi de no sé on fa un fred de mil dimonis. Per tant, el meu primer contacte amb la música és a l’activisme cultural. La música sempre ha tingut un paper molt important en la meva vida.

 
· Com t’interesses per la música?
Les meves tietes ja tocaven amb els gegants, la meva tieta Rosario tocava la caixa i la meva tieta Esther tocava la gralla, són els meus dos primers referents musicals. Són gent que sí que havien fet classes, però tocaven principalment d’orella, de sentir música popular. La primera vegada que penso que vull tocar com aquesta persona és amb la meva tieta Rosario. Quan ella m’ha vist tocar, després, amb altres coses, no entén res: “En quin moment comences amb mi i acabes tocant amb el Chano Domínguez al Mercat de Música Viva de Vic al Teatre Atlàntida ple fins a la bandera?”. És curiós, però és així, recordo mirar-la i dir jo vull tocar així. Primer volia tocar el saxo, no sé per què, però he acabat tocant la bateria.

· I has estat fent molt temps de professor de música...
Sí, ara segueixo fent de director de la Castellar Swing Band, però vaig veure que la docència no m’aportava gaire i m’estava cremant. Vaig decidir que havia de fer un canvi. Com que havia estat molt involucrat en entitats culturals sense ànim de lucre i aquestes coses, sempre m’havia agradat molt tot el que era el tema de muntar “fiestas y festejos”, el que seria producció, vaja. Al final també és un procés creatiu, més o menys tancat. Vaig tirar fitxa a una entitat a la qual havia estat molt vinculat, Òmnium Cultural, i em van comentar que sí que necessitaven reforços i ara soc un membre extern de l’equip de producció.  

· I quin vincle hi tenies?
Al principi com a activista, muntant saraus, però de manera voluntària i a part soc soci de l’entitat des que tinc ús de raó, diria. Òmnium Cultural és una entitat molt gran, és l’entitat social amb més socis d’Europa, fins i tot, i t’acabes adonant que necessita gent que es dediqui professionalment a donar forma a les coses que ha de fer l’entitat.

 · I quina tasca hi has fet? 
Producció, que és rebre un encàrrec del cap de projecte i muntar-lo. N’hi ha que et permeten ser més creatiu, en el meu cas com que he tingut educació artística em criden molt més l’atenció els que impliquen un procés més creatiu que no pas els processos purament executius. Si pots crear, crees, després et validen i s’aprova o no s’aprova i si no doncs senzillament és un acte executiu com una roda de premsa. 

· Tornant a la música, com va néixer The Goliards Collective?
Ens vam unir amb els companys de la universitat el primer any de carrera i vam fer una banda de música jamaicana. Al principi sí que la portàvem d’una manera més assembleària, però ara s’ha anat acumulant tot a una persona, Albert Poll. Que també s’encarrega de la producció musical i els arranjaments. Soc el bateria titular i formo part de la banda. Primer fèiem versions, però ara, gràcies a tot l’esforç que ha fet l’Albert, hem tret un disc amb temes originals i en català, que trobàvem que era molt important tal com està el pati, Reggae suau. Tècnicament aquest és el quart disc. Personalment, com a músic, és del més seriós que he fet mai i el resultat del qual estic més orgullós. 

· Com definires l’estil del disc?
Té un estil marcadíssim, al final és reggae, rocksteady, música jamaicana pura. A més, hem comptat amb Roberto Sánchez, que és el productor de música jamaicana d’Europa pràcticament, que viu a Santander. És molt fàcil d’escoltar, molt tranquil·let, sona molt a pop. Al final el reggae i tots aquests gèneres no deixen de ser la música pop d’una illa que es diu Jamaica. Crec que a tothom li pot agradar molt. 

11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Compromès
Un defecte que no pots dominar?
Ser un nervi  
Una persona que admires?
La meva àvia
Quin plat t’agrada més?
Truita a la francesa amb pa amb tomàquet
Un esport?
El ciclisme 
Un país?
Els Països Catalans
Una pel·lícula?
Qualsevol de Wes Anderson
Un llibre?
Per combatre aquesta època de Rob Riemen
Un grup de música?
La Ludwig Band
Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu abans que el tanquessin

Un desig?
Que es deixi de matar gent, així perquè sí