Montse Castellà: "Hem de poder perdre el temps per acollir el malestar dels infants"

· Ets mestra d’educació infantil
He estat mestra fins que em vaig jubilar, ara fa vuit anys. A partir de les necessitats que veia dels infants i a les quals no sabia donar resposta, em vaig anar formant en psicomotricitat i he fet fins a cinc màsters. Soc una persona inquieta i molt exigent. 

· En quin àmbit et vas formar?
Primer, vaig fer un màster de comunicació enfocada a l’educació, amb Sebastià Serrano. Ell em va obrir una altra mirada cap als infants. Vaig crear l’Anima’t, Juga amb Ells, un projecte molt revisat. Al Mestre Pla el vaig implantar l’any 1992 i encara es fa. S’adreça a infants de 0 a 6 anys i m’ha obert un món diferent, ajustat i digne, i l’he aplicat a diversos ajuntaments durant anys. Vaig fer el màster de psicomotricitat, tant educativa com terapèutica.  Ho vaig trobar tan interessant! Tan ajustable a les necessitats dels infants que em va canviar la vida. Mentre treballava a l’escola, a la tarda anava a Manresa a prendre psicomotricitat. Encara m’hi dedico. La meva filla és psicòloga sistèmica i jo, pedagoga sistèmica. Treballem molt el que té a veure amb les relacions amb les persones i com et col·loques dins la família, ajudem a desgranar les dificultats que passen les famílies, promovem la mirada amb amor a les persones.

· Què és la psicomotricitat?
La psicomotricitat és aquell concepte que mira la psicologia humana des de les relacions que s’estableixen amb l’entorn. Què m’està dient aquest infant amb la seva acció i moviment? Quina conducta m’està expressant perquè jo pugui entendre les seves necessitats? Busquem les conductes ocultes que expressa la criatura. Hem de saber-les desxifrar per saber com acompanyem aquests fantasmes d’acció, com podem entendre aquest imaginari de l’infant i com podem fer-lo evolucionar. Ens enriquim d’estratègies d’intervenció per mirar d’on ve el malestar.  

· De quina manera treballeu?
La meva filla va estudiar psicologia i psicomotricitat i vam crear Kairós Psicomotriu aquí a Castellar. Continuem treballant des d’aquesta mirada terapèutica amb els infants i les famílies, i també amb les escoles. Kairós és un espai terapèutic que va començar al carrer de Puigverd fa 12 anys. Ara en fa dos que som a la plaça Calissó. Ens adrecem als infants, però també als adolescents i a les seves famílies. A Kairós treballem amb les criatures de forma individual i en grup, amb el joc espontani, que no és lliure perquè soc jo qui dissenyo la sala i poso els materials. Els nens i les famílies van evolucionant amb el seu joc, a mesura que avancem amb les sessions. A l’Anima’t, Juga amb Ells tenim un espai perquè les famílies puguin parlar de com han estat, què han vist, què han  descobert. Surten neguits, i entre ells es donen solucions que comparteixen. 

· On fallem més, les famílies?
 Cal ser clars, no hem de permetre-ho tot. I hem de poder perdre el temps per acollir el malestar dels infants. Anem amb el fet de fer, fer, fer. Cal buscar temps, reflexionar com a adult i en parella. Què està passant? Per què el nen fa això? Què m’està dient? Què canviem, a partir d’aquí? Donar-hi la volta en positiu és important. Cada vegada hi ha més criatures que expressen més neguit i poca espera. 

· Feu diagnòstics?
Sí, passem proves i altres. El CDIAP (Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç) és un servei públic molt important, ho fan molt bé. Els problemes dels infants van a tongades; primer van ser els peus plans, després els aparells ortopèdics, i en aquests moments, l’autisme va en augment, no en tots els infants, és clar. I la hiperactivitat, el trastorn d’atenció. 

· Tens una història personal de pel·lícula?
Bé, la que m’ha tocat viure [riu]. Jo soc uruguaiana. La meva mare va ser una dona molt progressista a la seva època, compromesa i valenta, una de les primeres preses polítiques a  l’Uruguai. El meu pare era un exiliat català i no va poder tornar fins després de la mort de Franco. Ens va enviar, al meu germà i a mi, amb avió cap a Catalunya abans del cop d’estat de l’Uruguai. Teníem 12 i 17 anys. Als anys 80, des d’aquí, vam moure fils amb Amnistia Internacional per portar la mare i ho vam aconseguir; tots els països van lluitar per treure-la de la presó, va ser la persona de l’any.   

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Riallera

Un defecte que no pots dominar?
Impacient

Una persona que admires?
La meva mare

Una estratègia per a les famílies?
Tenir temps per mirar què em diu el fill

Quin plat t’agrada més?
El bacallà amb allioli, la caldereta, etc.

Un país?
Àsia, però també Costa Rica

Una pel·lícula?
‘El cielo protector’, de Bertolucci

Un llibre?
Els de l’Almudena Grandes i Isabel Allende

Un músic?
Lluís Llach, Txarango, i també el jazz

Un racó de Castellar?
La zona de Can Casamada

Un desig?
Tenir salut mental per gaudir d’allò que faig