Lluís Maria Corominas: "Sempre he dut el bàsquet a dins"

· Vas ser alcalde de Castellar del 1992 al 2004, què en recordes?
Amb 28 anys vaig entrar a l’Ajuntament de regidor i, al cap d’un any, vaig substituir Albert Antonell. Soc advocat i no estava vinculat a la política ni a cap partit. M’hi vaig posar de ple perquè és una responsabilitat que no pots fer a mitges. Castellar tenia molta pressió urbanística i un planejament anterior a la democràcia, de l’època franquista. Per tant, fins que no vam fer el primer pla general del municipi, entre el 1996 i el 1999, no vam poder ordenar el creixement. Era un municipi que creixia molt, i no tenia ni les infraestructures ni els equipaments necessaris. Vam haver de treballar de valent perquè faltaven escoles, el CAP, equipaments esportius  i culturals com la biblioteca i el mateix ajuntament, que va passar al Palau Tolrà. Va ser la primera vegada que es va fer un planejament molt participat per les entitats del municipi i la comarca. Recordo que vam fer el parc de bombers, vam comprar l’aigua, també es van fer gestions per la connexió Ter-Llobregat. Vam construir equipaments esportius, culturals (la Biblioteca Antoni Tort), assistencials i educatius. Vam dignificar el municipi i vam crear molts espais, i vam aconseguir que cap zona de Castellar estigués empobrida. 

·  Després de l’alcaldia, què?
L’any 2000, els presidents Pujol i Mas em van demanar que m’impliqués en el partit a escala nacional. El 2003 vaig entrar a les llistes al Parlament. Va coincidir que Convergència sortia del govern i em vaig encarregar d’anar municipi per municipi com a responsable territorial, a part de ser diputat al Parlament. Va ser una època molt dura des del punt de vista personal però molt enriquidora políticament. D’aquesta època, destaco els gairebé 9 anys que vaig ser vicepresident del Parlament i els 15 anys de diputat. Vaig poder redactar les lleis de transitorietat i vaig viure l’època del referèndum i la persecució després de l’1 d’octubre. 

· Amb desgast personal?
Sí, va ser un final de la vida política molt passional però molt traumàtic des del punt de vista personal, també per a les meves filles i la família. Vaig fer dues vegades la bossa per entrar a la presó. Uns van marxar a l’exili, d’altres ens vam quedar. Durant un any vaig haver de fitxar al jutjat assegurant que no fugiria i la policia em seguia a tot arreu, fins i tot a comprar. A nosaltres ens van donar una setmana per preparar la defensa, i va ser una setmana terrible perquè estàvem convençuts que ens tancarien. El 2017 vaig anunciar que deixava la política i tornava a fer d’advocat. He recuperat una cosa fonamental, la meva vida. Respecto qui vol seguir fins al final en política però no és el meu cas. El 2011 ja vaig manifestar que volia anar plegant, però després va venir tot el procés. He deixat enrere la política, amb el pòsit que t’emportes, la gent que he conegut. Jordi Turull és un dels meus millors amics, quedem i ens veiem però el planyo, en aquesta època difícil en l’àmbit polític. Ara, la meva única vinculació amb la política és la meva dona, que és alcaldessa de Maçanet i a vegades l’acompanyo a actes públics.

· Creus que va valer la pena?
Penso que sí, perquè hi va haver un percentatge altíssim de la nostra societat convençuda que el conflicte s’havia de resoldre votant, i això no havia passat mai. Va ser un moviment positiu i a favor de Catalunya. 

· Treballes d’advocat, ara?
Assessoro ajuntaments, diputacions, i em van nomenar fa dos anys per a la Comissió Jurídica Assessora de Catalunya. És una responsabilitat que tenim només dotze lletrats de tot Catalunya, aliens a la Generalitat, i que m’enorgulleix molt. Culmina la part jurídica, que no he deixat de fer.   

· Què significa per a tu el bàsquet?
Vaig començar a jugar a bàsquet amb 5 anys. Vaig ser monitor amb 16 i entrenador amb 17. Amb 19 ja era entrenador superior als equips masculins, i sobretot, al femení de bàsquet de l’escola La Immaculada. Va ser un projecte molt bonic, després es van ajuntar els dos clubs, que vaig coordinar. Teníem una bona junta, vam pujar els equips des de baix i vam quedar campiones dos anys. Com a jugador, vaig ser al sènior i al Bàsquet Caixa Sabadell, on vaig tenir l’honor de jugar a la lliga LEB. I ara entreno l’equip femení júnior de Maçanet i n’estic molt content. Sempre he dut el bàsquet a dins. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Molt conciliador

Un defecte que no pots dominar?
Procrastinador

Una persona que admires?
La meva mare

Quin plat t’agrada més?
El capipota, els ‘callos’, m’apassiona cuinar

Un plat empordanès?
L’arròs de Pals

Un viatge pendent?
Tots, sobretot, on pugui fer senderisme

Una pel·lícula?
‘Hi havia una vegada a Amèrica’

Un llibre?
‘Pedra de tartera’, de Maria Barbal

Un músic?
Elton John

Un racó de Castellar?
La font de la plaça Major

Un racó de l’Empordà?
La platja de l’Illa Roja (Begur)