Josep Vidal: "40 anys viatjant i gairebé sempre m’he endut la càmera"

· Quan neix la teva afició pel cinema?
Gairebé al cinema, perquè la meva mare era taquillera del cinema Califòrnia. Jo anava a catequesi els diumenges i, quan sortia, me n’hi anava, i m’empassava una o dues sessions. Als 18 anys ja em vaig comprar la primera càmera de 8 mm, que encara anava amb corda. L’any 1970 em vaig comprar la primera càmera Súper-8, que ja permetia gravar el so. Fèiem gravacions amb magnetòfon. M’ajudaven els amics Ton Pintor, Xavier Caba, Cecili Mussons i Joan Sellent. En aquella època, no filmava gairebé ningú, tot era agafat amb pinces. Al poble m’associaven amb la càmera perquè  jo ja projectava les pel·lícules a l’Ateneu, amb públic. 

· Vas escollir el cinema documental.
Sabia que un cinema de ficció necessita actors, has de saber dirigir, etc.,  el documental em permetia fer un cinema que podia assumir. L’oportunitat de viatjar em va permetre fer-los. He estat 40 anys viatjant i gairebé sempre m’he endut la càmera. He visitat 60 països i si no hagués repetit llocs encara hauria pogut fer la volta al món. He estat 41 vegades al Brasil i unes 14 vegades a Tailàndia. He viscut moltes experiències, viatjant. 

· La feina et va permetre viatjar?
Sempre he treballat a la banca, que em permetia tenir un sou, i amb la sort que els meus caps em van permetre fer vacances tres o quatre cops l’any. I era soci d’Eurojet, acompanyava grups, amb dos socis més. Si organitzava un viatge d’una setmana al Brasil ja procurava que fos divendres. Quan vaig considerar deixar la societat, vaig continuar l’amistat amb els socis i em van passar molts viatges amb invitació de majorista. 

· Quina pel·lícula t’ha costat més?
La que vaig fer al festival de Parintins, al Brasil. L’any 1978 ens van convidar a aquest festival, que és dels indis. Riute’n, del Carnaval de Rio, on toquen sempre la mateixa samba i s’estan més d’una hora per desfilar. El de Parintins té una qualitat musical impressionant, em va entusiasmar tant que l’any 1999 vaig voler fer una pel·lícula ben feta, i per això hi vaig tornar, vaig fer cinc o sis viatges per filmar com preparaven el festival. 

· Quins països t’han emocionat?
El primer cop que vaig anar a Egipte em van tremolar les cames, perquè jo vaig estar molts anys obsessionat amb l’egiptologia, i hi he tornat fins a 12 vegades. També el Brasil, Irian Jaya (Nova Guinea), on les tribus encara van amb tapalls fets amb una carbassa allargada. Al Sudan vam tenir un ensurt, ens van dur a la presó, tot i que al final va acabar bé. 

· Has fet pel·lícules de Castellar?
N’he fet quatre o cinc. Vaig començar pel centenari de l’església, encara amb la Súper-8. Després, vaig fer la història del Ball de Plaça, la història del futbol de Castellar, Castellar 70,  la Tolrà –que també em va costat molt de fer–. Últimament, he fet la pedra seca. En el fons, n’hi ha dues que són història pura, perquè vaig tenir la sort de poder filmar gent que va viure la riuada, gent que va quedar penjada fins al coll a la fàbrica i que ja han mort. La idea és dur-les a la Filmoteca perquè es conservin. 

· Com vas viure el canvi tecnològic?
Molt content. Era pujar la qualitat. Primer hi va haver el salt digital, però amb cinta. Ara en tinc moltíssimes, però es deterioren... eren de vídeo 8. Després, va sortir el DVCAM, que ja tenia més qualitat digital. I el salt ha estat el 4K, que ofereix una qualitat que quedo parat! 

· Fas tot el procés de la pel·lícula?
Sí. A casa tinc un ordinador on edito i també una sala de cinema amb projector i 10 butaques que havien estat a la sala de cinema del Cineart de Sabadell, i que vaig retrobar a Tarragona. 

· On vas fer l’últim viatge?
A Birmània, fa 7 o 8 anys. Quan vaig ser allà em vaig començar a trobar fotut per la calor, mai havia tingut problemes. Sort que venien uns amics, ella era metge, i em va revifar amb sals minerals, però ja vaig pensar que seria l’últim, tinc la pel·lícula, això sí! M’han faltat Austràlia, Nova Zelanda i l’illa de Pasqua. 

· En quin projecte treballes, ara?
He començat una pel·lícula que es diu 40 anys de viatges, en què resumeixo anècdotes, moments i amics amb qui he viatjat. Per això m’estic tornant a mirar les pel·lícules fetes durant tants anys, per fer aquesta.

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Generós

Un defecte que no pots dominar?
La impaciència

La teva paraula preferida?
Amic

Quin plat t’agrada més?
La careta a la brasa

Un país?
El Brasil i Egipte

Una ciutat?
Nova York

Un director de cinema?
Spielberg

Un llibre?
‘Sinuhé, l’egipci’, de Mika Waltari

Una pel·lícula?
‘Forrest Gump’

Un racó de Castellar?
El  carrer de la Mina

Un desig?
Fer la pel·lícula dels 40 anys de viatges