Comanda el programa de música brasilera ‘A janela’ de Ràdio Castellar que s’emet divendres a les 22 h. Un dels seus objectius és donar a conèixer aquest gènere per encomanar als oients la seva gran passió
· Què ens portes cada setmana al programa ‘A janela’?
Intento compartir la meva experiència amb la música que m’agrada. La música brasilera és molt extensa. Hi ha cantautors però també grups, artistes que fan cançons més ràpides, altres que fan més balades... Al programa justament intento representar tot aquest ventall, perquè la gent aprengui i descobreixi la música brasilera. De fet, aquest Nadal he preparat diversos programes especials de nadales amb músics de jazz, i també en català. També farem un especial per la nit de Cap d’Any.
· Hi ha desconeixement de la diversitat de la música brasilera?
Hi ha una part de música que coneix tothom, com La chica de Ipanema. La gent s’ha quedat amb tres o quatre noms. Però hi ha artistes que no coneix ningú però jo n’estic enamorat, com Simone o Wanda Sá. Convido la gent que els escolti perquè descobriran cançons molt bones i molt ben cantades. Les cançons a banda de ser maques, s’han de dir bé.
· Quan comença el teu idil·li amb aquest gènere?
Fa uns trenta-cinc anys. Tinc un amic que va viure una temporada al Perú i em posava música brasilera. Em va enganxar, i fins ara.
· On trobaves la música?
Compràvem discos i amb els amics ens ajuntàvem a casa d’algú a escoltar els vinils amb el tocadiscos. Ens passàvem la tarda escoltant el disc des del principi fins al final. Ara torna a venir el vinil, però és tota una litúrgia. El vinil és molt més exacte, té un so més net i més pur, i sents tots els instruments. Però per comoditat anem tots a xarxes socials, a les aplicacions de música i ho connectem amb el bluetooth. Recordo el vinil de La fusa amb Vinicius De Moraes amb Maria Creuza i Toquinho. Aquest últim músic és força conegut aquí per la versió d’Acuarela que va fer amb Rosario Flores.
· Però res és comparable a la música en directe.
Sempre que he anat a veure actuacions de cantants brasilers he intentat que fos en un teatre, com el Palau de Música o L’Auditori. Hi he vist per exemple, Caetano Veloso, Maria Creuza o Maria Bethânia. Sempre m’ha agradat escoltar-los perquè no em volia perdre ni un minut de l’actuació. D’altra banda, al Brasil tenen les batucades, que això sí que convida a ballar. Sense voler, els peus se te’n van, tot i que jo no soc gaire ballador.
· Quin ha estat el concert de la teva vida? El més intens?
Fa uns set o vuit anys vaig anar a veure Caetano Veloso, que és una figura mundial. Veure Caetano Veloso a l’escenari va ser emocionant. Amb més de vuitanta anys, un jersei i unes sabates perfectes... era elegantíssim! Em vaig esperar al carrer quan va acabar l’actuació. Va passar amb un cotxe i el vaig saludar, i ell em va saludar a mi.
· Què significa ‘A janela’?
Vol dir ‘finestra’. I això és el que és el programa, una finestra oberta a aquest estil. Espero que tothom obri la finestra i entri aire de música brasilera. Vull intentar difondre tots els tipus de música brasilera per arribar al cor de tothom i fer-los entrar en aquest món que a mi m’apassiona. Em passo moltes hores escoltant música. Intento pensar què li agradarà a l’oient.
· Has descobert cops amagats de la música brasilera?
I tant! La música brasilera té moltes particularitats, moltes branques. Hi ha un tipus de música que es coneix com el choro, que ve de chorar, és a dir, de plorar. És un gènere relacionat amb la pena o la tristesa. També he escoltat molt Pixinguinha o Cazuza. És curiós com tots els músics de jazz del món han acabat escoltant música brasilera i han intentat fusionar el seu estil amb cançons del Brasil. Per exemple, Frank Sinatra, Stacey Kent o la nostra pianista de capçalera, Eliane Elias.
· Has visitat Brasil?
No, m’encantaria però tinc por. He idealitzat Brasil. M’agradaria veure Bahia, Sao Paulo, Rio, Manaus o Porto Alegre. És un país molt gran i tinc por d’haver-lo idealitzat i que després em decebi. Les ciutats es van transformant, com també li ha passat a Barcelona. Tot i això, m’encantaria. Passejar per Ipanema seria un somni.
11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Equilibrat
Un defecte que no pots dominar?
Dubto molt
Una persona que admires?
La meva mare
Quin plat t’agrada més?
Un clàssic: la paella
Un llibre?
Qualsevol biografia
Una pel·lícula?
Tota la saga d’‘El Padrino’
Un músic?
Antônio Carlos Jobim
Una ciutat?
Alba, a Itàlia. Hi he anat moltes vegades
Un viatge pendent?
Brasil
Un racó de Castellar?
El camí de Canyelles
Un desig per 2025?
Ser feliç