Jaume Gual: "Ara ja tenim unes 170 barraques de pedra seca localitzades"

· Quan vas arribar a Castellar?
Vaig néixer a Matadepera, després vaig viure  a Barcelona, a l’Hospitalet, i l’any 1952 la meva família va aterrar a Castellar.  Vaig anar un parell d’anys a l’escola i després vaig començar a treballar a un taller mecànic de cotxes del Miquel Riera, durant un any i mig. Més tard vaig anar als tallers Ribas, actual seu del Centre d’Estudis. Allà, hi vaig aprendre a fer anar la fressa i fer anar torns, per treballar les peces de ferro per fer bancades pels telers, plegadors, etc. També fèiem peces per aparells de raig X. Ho fèiem per qualsevol que construís telers i plegadors. Fèiem una part. Era un taller per fer coses per als altres, no per producte propi.  Hi vaig ser un any i mig. Després vaig anar a treballar al Molí d’en Busquets, també al taller mecànic i també un any i mig. 

· I vas anar a treballar a Sabadell.
Als 18 anys, vaig marxar a treballar en un taller mecànic de Sabadell, on construíem embragatges industrials amb funcionament mecànic, pneumàtic, hidràulic i electromagnètic i frens per tota classe de màquines, no pels cotxes. Allà vaig entrar com aprenent. Durant aquell temps també vaig parar, per anar a la mili, i també vaig estudiar peritatge i enginyeria tècnica a la mili. Em vaig anar fent gran i em vaig casar. Em van nomenar gerent del taller, amb 40 anys.

· I vas tornar a fer feina a Castellar.
Sí, l’any 1997 vaig portar el taller a Castellar, al carrer Conca de Barberà del polígon industrial Pla de la Bruguera. Es diu Embragatges industrials EIDE. 

· Parla’ns de la teva vinculació amb el col·legi El Casal.
He estat molt vinculat al col·legi del Casal, on hi van estudiar els meus quatre fills. Vaig ser tresorer durant un temps, també president de l’associació de pares i allà vaig participar en la fundació de l’atletisme a Castellar, a la primera junta que es va fer. Abans no es deia  Club Atlètic Castellar era el club d’El Casal, al costat de Ramon Montllor i de Gregori Sánchez. Una de les activitats extraescolars de l’escola era l’atletisme, al mateix col·legi es van fer les pistes. Va formar-se el Club Atlètic El Casal, ja federat. 

· Cap a on va evolucionar?
Al cap d’uns anys, les pistes es van fer petites. Es va veure que hi havia una necessitat que el poble s’impliqués més i es va canviar el nom pel de Club Atlètic Castellar. Amb l’Ajuntament, es van promocionar unes pistes de sauló a Can Riera. I després, amb la iniciativa de l’alcalde d’aquell moment, Lluís Maria Corominas, es van fer les actuals pistes l’any 1992. Quan em vaig jubilar vaig sortir del club. 

· Quan t’afegeixes al Grup de la Pedra Seca del CEC?
Quan em vaig jubilar, el meu cunyat, Jaume Martí, sortia a caminar amb Pere Cardona i un senyor de Sabadell, Francesc Homs, i em vaig unir a ells. Acabaven de publicar un llibre dedicat a les fonts de Castellar, molt interessant. Van documentar 125 fonts i beus d’aigua de Castellar. A partir d’aleshores, devia ser l’any 2006, quan sortia amb ells, ja no només caminàvem sinó que arreglàvem alguna font, si vèiem que s’havia espatllat. Un bon dia es va presentar Joan Roura, que amb Ramon Vila ja començaven a mirar això de les barraques de pedra seca. Em vaig afegir, l’any 2008, a arreglar la primera barraca. Aleshores en teníem només deu o dotze de localitzades. Fèiem la reconstrucció, neteja i accés. El grup va començar a rebre reforços, molts d’ells, efectius, i aquí va néixer el grup. 

· Què heu fet fins ara?
Ara ja tenim unes 170 barraques localitzades i unes 80 de restaurades. Des d’aleshores, no hem parat. I tenim relleu perquè ha anat entrant gent més jove. Hem fet algunes barraques noves, com la de Matadepera o la de la Ronda de Tolosa, que són de pedra seca però per dins hi ha ciment perquè com que són dins el poble ningú es faci mal.

· Tens una barraca al teu nom?
La núm. 43, cap a Can Borrell. Posem el nom de qui la troba o bé del que hi ha a prop, ja sigui un llentiscle, un pi, etc. No les tenim en un llibre però es podria fer, o un format que no sigui només digital, per la gent gran. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Soc dialogant

Un defecte que no pots dominar?
No accepto les crítiques gratuïtes

Una persona que admires?
Els pares, professors, companys, etc

La teva paraula preferida?
D’acord

Quin plat t’agrada més?
La paella, mandonguilles amb pèsols, etc.

Un país?
Catalunya

Un llibre?
‘La ciudadela’  d’A. J. Cronin

Una cançó?
La sardana

Una pel·lícula?
‘Espartac’

Un racó de Castellar?
El Puig de la Creu abans que l’empresonessin

Un desig?
Salut