Gemma Maus: "Volem que ‘Lizzie’ sigui el nostre aparador"

· Quan decideixes ser actriu?
La dèria de fer teatre em ve des de petita, ho he volgut tota la vida. Vaig estudiar al Mestre Pla i allà ja vaig començar als extraescolars de teatre. Quan em vaig fer una mica més gran vaig entrar a Espaiart. En un principi, jo volia ser cantant i actriu, per separat. En un taller d’estiu vaig descobrir els musicals i allà vaig saber que allò era el que volia Després, vaig fer batxillerat escènic al Ferran Casablancas. 

· I vas voler-te professionalitzar.
Sí, vaig estudiar a l’acadèmia Set d’Acció de Barcelona, on vaig aprendre molt i vaig tenir professors increïbles. També a Luthier Dansa, amb professors de cant, he fet workshops  a Vocal Factory. És un ofici en què mai es deixa d’aprendre. 

· Des de ben jove, que ets actriu?
Sí, vaig començar a treballar al teatre amb 19 o 20 anys. Ara en tinc 29. He fet teatre de text també. Però, sobretot, m’he dedicat al teatre musical. He treballat com a actriu i amb el Replà Produccions, de Montmeló, també vaig fer la direcció vocal. Soc vocal coach, també.

· Recordes el primer cop?
La primera vegada que vaig pujar en un escenari va ser fent ballet, amb quatre anys, al teatre de Sant Cugat, fent La Blancaneu. Jo feia d’os panda, un dels animalets del bosc, encara no ho entenc [riu]. A escala professional fa des dels 20 anys que soc als escenaris. Sobretot, he fet coses familiars, amb el Replà Produccions i IPA Productions.

· Ara estreneu ‘Lizzie. El musical’-
Sí, Lizzie és l’obra més gran pel que fa a l’equip i la infraestructura en la qual he participat. Parla d’un cas real que va passar a Massachusetts, als Estats Units, el 1892. Lizzie Borden és coneguda allà com l’assassina de la destral perquè va ser la principal sospitosa d’assassinar el seu pare i la seva madrastra a cops de destral. Allà, el cas és tan i tan famós que, fins i tot, hi ha una cançó popular que canten els nens.

· ‘Lizzie’ és teatre musical?
Sí, i és un musical molt interessant,  fet des del punt de vista de Lizzie Borden. L’obra està escrita a partir dels testimonis reals del cas i les lletres de les cançons són coses que es van dir als judicis. Ens situem a l’època victoriana, però amb banda de música rock en directe.

· Per què l’estreneu ara?
L’hem estrenat volgudament el 31 d’octubre perquè ens interessava molt, promocionalment, la coincidència amb Halloween. Als Estats Units, la Lizzie és un personatge popular, la gent se’n disfressa. El novembre també és un bon moment per a la temporada teatral. Nosaltres ens diem Les Biaix perquè no seguim la  línia recta d’un teatre comercial sinó que fem un teatre més arriscat, volem anar en diagonal, esbiaixar-nos. I volem que Lizzie sigui el nostre aparador. En volem fer gira per Catalunya i portar-la a Madrid. 

· S’assembla a l’obra original?
El musical original, escrit per Steven Cheslik-Demeyer, Alan Stevens Hewitt i Tim Maner, està més pensat per representar-se en format concert, o sigui, que expliquen la història a través de les cançons. Alba Collado, la directora, ha fet una proposta molt més teatralitzada. Sí que mantenim els micròfons de mà,  però tota l’escena, el treball plàstic, l’escenografia, està portada al realisme. 

· Has fet l’adaptació?
He fet la traducció i adaptació del text, juntament amb Alba Grau, i també d’actriu. La traducció m’interessa molt. També havia estat professora d’anglès. Per això la vaig gaudir molt, la feina de la traducció. Però el que més m’agrada és fer d’actriu.   

· Quin personatge interpretes?
Faig d’Alice Russell, un personatge molt interessant perquè és la veïna de casa els Borden, on van passar els assassinats. El personatge se sent dins el que està passant però, alhora, està fora, fa “d’espectador” i és molt propera a tot el que està passant. La dualitat de l’Alice és voler ser molt a prop de la Lizzie (segons els rumors, n’està enamorada) però mantenir la seva moral cristiana i ser bona persona. La cover del meu personatge és Júlia Barragán, també de Castellar. Som molt amigues i instantàniament vaig pensar en ella per al paper.  

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Passional

Un defecte que no pots dominar?
Ansiosa

Una persona que admiris?
La meva parella, l’Alba

La teva paraula preferida?
Sublim

Quin plat t’agrada més?
Les crispetes de cinema

Un país?
El Japó

Un llibre?
‘Flores en el ático’

Una pel·lícula?
‘Moulin Rouge’

Un músic?
Zahara

Un racó de Castellar?
El parc de Colobrers

Un desig?
Que s’omplin els teatres, aquí i a tot arreu