Eudald Sellés Gasull: "La pedra té alguna cosa que t’atrapa, ja em van avisar"

· Quan comença l’aventura amb la pedra seca?
Tot comença a l’adolescència. M’agradava molt anar al bosc i a l’entorn de Castellar. A mesura que van passar els anys, hi vaig anar descobrint fonts i l’entorn. Cada vegada em va interessar més buscar corriols, llocs més feréstecs, i vaig començar a trobar barraques de pedra seca. Les veia i pensava: “Això no és de fa 200 anys, això es nota que algú ho ha reconstruït fa poc. Qui ho fa? A veure si hi puc participar. A veure si els puc enganxar algun dia!”.

· I t’hi vas tirar de cap...
El meu pare es va posar malalt i jo anava a buscar barraques i fonts  per després ensenyar-li fotos del que havia trobat. Quan es va morir, estava desocupat de feina i, en comptes d’anar al psicòleg vaig anar al Grup de la Pedra Seca.

· Ja coneixies el grup?
No, ni com a grup ni individualment. Un conegut em va parlar d’un grup que restaurava barraques. “Treballen els dimarts”, em va dir, “a les 8 h queden al Calissó”. Sabent on treballaven aquells dies, ja els vaig trobar allà: el Vilaclara, Joan Roura, Jaume Gual, Josep Llinares, el Ramon (Russi). D’això ja fa tres anys.

· Qui són, els membres del Grup de la Pedra Seca?
És lloable i sorprenent, quan els veus treballar, la majoria són de 80 i escaig, tela el que tiren i tothom penca molt. La majoria han estat enginyers o han treballat en obra i saben el que fan. I també és habitual que tothom vulgui tenir raó, tothom en sap. Discuteixen molt de si s’ha de fer així o aixà.  Quan els vaig anar coneixent, ja vaig veure que una setmana et deien una cosa però la següent tot canviava una miqueta [riu]. La tècnica de la pedra seca és increïble, i ells ho fan de manera altruista. 

· És una feina exigent?
Sí que ho és. Jo soc fisioterapeuta i et ben asseguro que tinc pacients que tenen 20 anys menys que estan molt més fotuts, i fins i tot gent de la meva edat (en tinc 36) que no ho aguantarien. Per desgràcia, els membres del Grup de Pedra Seca original, per edat o per salut, ho hauran de deixar. I en soc el relleu. Sigui dit que, tot i que hi ha algun altre integrant últimament, seria interessant fer una crida a la gent. Potser s’hauria de fer un grup el cap de setmana a qui li agradi, perquè n’hi ha. Ser fisioterapeuta m’ajuda en la higiene postural, i, agafat en pinces, pel tipus de ment mecànica i científica, perquè el cos també té palanques. 

· Com vas aprendre la tècnica de la pedra seca?
Portat per Joan Roura, vaig arribar allà i em va anar explicant, com a un aprenent. Em flipava veure gent tan gran amb pedrotes que pujaven cap aquí i cap allà. Em vaig quedar paradíssim, de com aconseguien recuperar un patrimoni rural sense posar-hi ciment ni res. He anat aprenent molt, però encara hi ha coses que no em queden del tot clares, sempre penso que es pot arribar a aprendre més. Les bases sí que considero que ja les puc començar a ensenyar. Sembla una tècnica senzilla, però no ho és. Tot i que tenim eines, més modernes que abans, la recol·lecció de pedres i això són dures. Com a persona jove intento fer de camàlic [riu]. 

· Què t’ha fet quedar al grup?
La pedra té alguna cosa que t’atrapa, ja em van avisar [riu]. Un cop comences, sents l’orgull d’haver participat en allò, dius: “Aquesta barraca l’he fet jo!”. És com un puzle i has de trobar on va aquella peça.  

· Quin valor té, la pedra seca?
En té molt, i no només per la feina que fan els membres del Grup de Pedra Seca de reconstruir barraques sinó també adequant i netejant l’entorn,  ho deixen net i creen camins per arribar a la barraca. Tot això és un bé per al poble brutal! La tècnica de la pedra seca és un patrimoni immaterial que s’ha de preservar. Ja no és la recuperació de la barraca, sinó de tot l’entorn. A la gent que ens agrada anar pel bosc, cada cop tens més per explorar. Tot i que hi ha molta gent que ho valora, n’hi ha d’altra que no. Algunes les malmeten, hi fan pintades, les motos hi pugen a sobre, els nens pugen a les teulades i grimpen per les pedres, etc. S’hauria de fer entendre a la gent que la pedra seca té un valor patrimonial. 

Les 11 respostes

Un tret principal del teu caràcter?
Sé fer riure la gent

Un defecte que no pots dominar?
Procrastinador

Una persona que admires?
El meu difunt pare

La teva barraca preferida?
La 123, de Josep Llinares

Quin plat t’agrada més?
Pastís de formatge

Un paisatge?
Els cirerers florits del Japó

Un llibre?
‘La voz de los muertos’, d’O. Scott Card

Un músic?
Jamiroquai

Una pel·lícula?
‘El castell ambulant’, de Hayao Miyazaki

Un racó de Castellar?
Era d’en Petasques / Puig de la Creu

Un desig?
Que la gent sigui més respectuosa