Fotògraf per vocació, ha estat professor de fotografia i vídeo a la UOC durant 22 anys, i forma part de nombroses agrupacions de fotografia. Per tercera vegada, és Premi d’Honor del 46è Trofeu Joan Riera del CEC
· Quan t’aficiones a la fotografia?
La meva afició es remunta als anys 70, vinc de l’època analògica. A partir del 1985 començo a entrar en contacte amb agrupacions fotogràfiques i a participar en concursos. Fa uns 36 anys que soc soci d’AFOCER (Agrupació Foto-Cine-Cerdanyola-Ripollet) i en fa cinc que soc a AFOTMIR (Agrupació Fotogràfica de Montcada i Reixac). I també a la Federació Catalana de Fotografia, i vaig estar a Imatges Sense Fronteres. He fet exposicions i he guanyat alguns premis.
· En quin camp et vas formar?
Vaig estudiar ciències de l’educació i durant 10 anys he treballat de logopeda en educació especial. Allà vaig començar a fer servir el vídeo com a element per estructurar el llenguatge oral amb infants amb discapacitat intel·lectual i em vaig adonar de la potencialitat de l’audiovisual. Durant cinc anys vaig estar fent televisió educativa pel Canal 33 a través del Departament d’Ensenyament, fent de realitzador i muntador. Fèiem un programa que es deia L’escola a casa. Després, amb Departament d’Ensenyament, vam fer una col·laboració internacional una sèrie de 250 capítols –jo en vaig fer 30– sobre física, química i biologia.
· Has estat professor de fotografia i vídeo a la UOC.
L’any 1999 hi vaig començar com a consultor i, al 2000, com a professor. La UOC va començar l’any 1996, quan entra el digital. En aquell moment, era el primer del grau de multimèdia que s’estava desplegant. He estat professor de la UOC durant 22 anys. M’encarregava de les assignatures de fotografia i vídeo i hi continuo col·laborant, fent activitats puntuals. El grau ha anat canviant de nom, ara es diu estudis d’informàtica, multimèdia i telecomunicacions. L’hem anat desplegant, adaptant-nos als nous temps.
· I t’agrada ensenyar?
Sí, m’agrada. Vaig ensenyar presencialment però, sobretot, de forma virtual, i això et porta a un aprenentatge constant. Havia explicat vídeo amb la gent al davant, però, com expliques l’assignatura de vídeo a gent que és a Sud-amèrica en un moment en què no hi havia ni YouTube ni Facebook? El 2000 vaig crear una assignatura virtual explicant vídeo, després fotografia, etc. Aquest és un entorn molt dinàmic, en què constantment et trobes amb canvis: les xarxes socials, la intel·ligència artificial, etc. Treballar en educació virtual, com fem a la UOC, és renovar tots els esquemes constantment. A mi, els canvis m’agraden, encara que també em costi, com a tothom.
· Fotografia o vídeo?
Jo faig més fotografia que vídeo. El vídeo requereix més temps i una infraestructura diferent. Faig servir la càmera i el mòbil, i encara faig impressions en paper. A les dues agrupacions tenim laboratoris professionals d’impressió. Un altre tema que m’interessa molt és el fotollibre.
· Quin tipus de fotografia fas?
Fotografia de paisatge, lligada a la fotografia de viatges, si puc. També fotografia nocturna de la via làctia. I últimament, faig fotografia de concerts, lligada a l’agrupació de Cerdanyola al Festival de Blues. I ara estic començant a treballar en nous projectes.
· Quins projectes?
Agafo temàtiques i les desenvolupo, que és una altra manera de plantejar-te la fotografia. Hi barrejo coses de multimèdia: vídeo i realitat augmentada. Tinc un projecte lligat als estudis de la universitat per explicar la ciència a través de la fotografia i a l’inrevés; i un projecte de panografies, en el qual la idea és treballar sobre la representació d’espais grans amb una sola òptica de forma fragmentada. No vol ser una reproducció fidedigna de l’espai. A Castellar, també estic preparant una aplicació concreta.
· Cap on va la fotografia?
El món de la fotografia ha canviat molt. En el món professional, la irrupció del món digital ha complicat el que es feia fa 30 anys. A escala d’agrupacions hi ha molta competència per participar en concursos i premis, però també hi ha molta col·laboració i ganes de compartir coneixements, hi ha molt de nivell i es fa molta formació. Crec que la tècnica ja és fàcil d’utilitzar; ara, l’important és desenvolupar la visió fotogràfica, la narrativa, el relat, saber què es vol explicar.
Les 11 respostes
Un tret principal del teu caràcter?
Perfeccionista
Un defecte que no pots dominar?
Soc desendreçat
Un fotògraf de referència?
Toni Catany i Bir Viola (creador audiovisual)
Una imatge?
Una posta de sol al delta de l’Ebre
Quin plat t’agrada més?
La paella marinera
Un viatge?
Illes Galápagos o Nova Zelanda
Una pel·lícula?
‘Els ponts de Madison’
Un llibre?
‘Jo confesso’, de Jaume Cabré
Un músic?
Jordi Savall
Un racó de Castellar?
Les barraques de pedra seca
Un consell pels futurs fotògrafs?
Que els agradi fer fotografies