04/04/2025 06:39
Rocío Gómez
Va ser regidor de Junts per Castellar durant un mandat, però ara viu per l’activisme en l’àmbit de la discapacitat. És investigador doctorand a la UOC i presideix la sectorial de Junts pels drets de les persones amb discapacitat.
· Actualment treballes en l’àmbit de la discapacitat. Quines iniciatives estàs duent a terme?
Soc el coordinador de dades i coneixement del programa Làbora de l’Ajuntament de Barcelona, que és el programa d’inserció laboral de persones en situació de risc d’exclusió d’aquesta ciutat. Combino aquesta tasca amb la investigació a la universitat, on m’especialitzo...
28/03/2025 09:39
Rocío Gómez
És sanitària per vocació, però també és una gran amant del jazz i dels animals. El desembre passat va reanimar una persona que va patir un infart agut de miocardi al carrer. L’Anabel (38 anys) parla d’aquesta experiència a ‘L’Actual’.
· Per Nadal vas salvar una persona que va tenir un infart al carrer. Com ho vas detectar?
Va ser a la Rambla de Sabadell, un parell de dies abans de les vacances de Nadal. Estava passejant amb el meu marit i de cop i volta vam veure que havia caigut un home a terra. Vam veure que estava envoltat de gent que l’intentava ajudar. El tenien amb les cames cap amunt i ell estava molt blau, i no em va agradar. També em vaig fixar en la posició...
14/03/2025 08:38
Marina Antúnez
Va córrer la VII Marathon de Catalunya el 18 de març de 1984, amb 35 anys. Hi van participar 3.000 corredors, dels quals només 300 van ser dones. Encara avui, ella és l’única al Club Atlètic Castellar que ha fet una marató
· Inscrita com a atleta del CAC, vas fer la marató l’any 1984?
Soc l’única dona del CAC que ha fet una marató en quaranta anys. Jo aleshores en tenia trenta-cinc. Ara les noies fan marxa. Em vaig apuntar a la VII Marathon de Catalunya, un 18 de març de 1984. Hi van participar 3.000 corredors i només 300 érem dones. I només vam arribar 100 d’aquestes dones. Jo era el número 1882....
07/03/2025 09:41
Rocío Gómez
Fa més de 50 anys que es dedica al món audiovisual, i ara, amb 80, estrenarà aquest diumenge a les 12 h a l’Auditori el documental ‘Coneguem Castellar’, un retrat del passat i el present de la vila a través dels seus protagonistes.
· Què t’impulsa a fer el projecte ‘Coneguem Castellar’?
Fa trenta-dos anys vaig fer un documental pel poble que es deia M’agrada Castellar, quan Corominas era l’alcalde. Aleshores no hi havia les càmeres que tenim ara ni els drons, i va ser difícil fer-lo. Es va gravar des de l’aire. Vam llogar un helicòpter. Ens vam centrar en les vistes, a ensenyar com era Castellar. En aquell moment no...
28/02/2025 07:53
Marina Antúnez
Amb només 15 anys va quedar atrapat pel món casteller. Quan fa deu anys es va crear la colla de Castellar no s’ho va pensar dues vegades. Va formar part de la tècnica en la pinya i ara s’ha compromès com a cap de colla
· Com afrontes el nou càrrec com a cap de colla dels Capgirats?
A la colla dels Capgirats a Castellar cada dos anys renovem la junta tècnica. Jo ja havia estat en aquesta junta portant el tema de pinyes. Ara que Joan Aura ho ha deixat li he agafat el relleu. Vam presentar la candidatura al mes de gener i es va triar per assemblea.
· Ets veterà, al món casteller?
Al món casteller hi vaig començar...
21/02/2025 06:36
Rocío Gómez
Des dels 15 anys viu fora de casa, i ara en té 22. Sempre va saber que volia ser pilot, des dels primers viatges en avió amb els pares. A banda de l’amor per l’aviació, es confessa una lectora voraç, sobretot, de fantasia.
· Quan vas saber que volies ser pilot d’avions?
Tota la vida he sabut que volia ser pilot. També havia pensat ser hostessa o controladora. Volar sempre m’ha agradat molt. Recordo que quan era petita sempre volia anar al costat de la finestra i li deia a la mare que volia ser pilot. Se’m posava la pell de gallina quan pujava a l’avió, i quan s’enlairava o en l’aterratge. La primera vegada que hi vaig pujar...
14/02/2025 09:36
Marina Antúnez
És membre del Grup de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar i, professionalment, ha treballat sempre en l’àmbit de la mecànica. Molt vinculat a El Casal, on hi van estudiar els seus quatre fills
· Quan vas arribar a Castellar?
Vaig néixer a Matadepera, després vaig viure a Barcelona, a l’Hospitalet, i l’any 1952 la meva família va aterrar a Castellar. Vaig anar un parell d’anys a l’escola i després vaig començar a treballar a un taller mecànic de cotxes del Miquel Riera, durant un any i mig. Més tard vaig anar als tallers Ribas, actual seu del Centre d’Estudis....
07/02/2025 08:07
Jordi Rius
Porta el comerç a les venes. De dilluns a divendres és dinamitzador de Comerç Castellar i els caps de setmana va de fira en fira amb la marca de joies de plata Miss Sammy, amb l’ajuda de la seva dona
· Abans de ser dinamitzador de Comerç Castellar, tens una llarga trajectòria com a comercial...
Era delegat comercial de begudes espirituoses i vins. Vaig deixar-ho perquè estava dedicat a l’hostaleria nocturna. Era molt jove i portava un equip de 10 venedors molt enfocat a les discoteques. Però és clar, encabir tot això amb la vida familiar i amb parella era complicat. Vaig fer una aturada fins que...
31/01/2025 07:28
Jordi Rius
Juntament amb el seu marit, Juan Jiménez, va decidir muntar ara fa sis mesos la furgoteca La Capritxosa, que es troba al parc de Colobrers. És un dels 4 establiments que aquest diumenge participarà en la calçotada popular
· Abans de dedicar-te a la restauració, de què vas treballar?
He treballat durant molts anys com a treballadora de la llar i també en una empresa de neteja. Per la meva filla, per la conciliació familiar, ja m’anava bé.
· Com se us va acudir muntar una furgoteca?
El meu marit, el Juan, sempre ha volgut muntar un negoci i ser un emprenedor. A mi em feia por, perquè tens una casa,...
24/01/2025 07:56
Marina Antúnez
Va fugir del peronisme argentí l’any 1991 i va arribar a Castellar, per atzar, amb el marit i dos fills encara petits. Més tard, aquí va néixer la seva tercera filla. És una dona apassionada per la natura, la gent i els escacs
· Quan arribes a Castellar?
Vaig venir el maig del 1991 de l’Argentina. Ja feia un any que el meu marit havia decidit deixar l’Argentina, per les condicions polítiques que hi havia. Vèiem que el peronisme arruïnaria el país, i el temps ens ha donat la raó. Ell va venir el 1990 i els nostres fills (la Mònica i l’Enzo) i jo ho vam fer un any després. Ells eren petits, tenien 6 i 4 anys,...
