Xerrada sobre els ancestres a Sant Feliu del Racó

L’arqueòleg Jordi Roig va protagonitzar la segona xerrada del cicle Vespres amb Història del Centre d’Estudis de Castellar - Arxiu d’Història, dimecres passat, titulada L’arqueologia de Sant Feliu del Racó. L’acte va comptar amb una cinquantena de persones, algunes d’elles, veïnes de Sant Feliu del Racó.

Roig va explicar el procés de prospecció arqueològica, excavació i neteja que s’ha fet recentment al nucli de Sant Feliu, en concret, durant els mesos d’abril a juny. 

Les troballes que s’han descobert en aquest indret han estat molt interessants i nombroses, en un espai reduït de 14 x 3 m, a l'indret que era anomenat Turó de Sant Feliu. “Hem trobat una alta densitat de restes, que no ens esperàvem, nosaltres hem estat els primers sorpresos”.

També resulta interessant, segons va remarcar Roig, que són restes de tres seqüències evolutives: Des dels segles II - I a.C. (època ibèrica), després els segles VI - VIII (època visigòtica), fins als segles IX - XI (època alt medieval). En aquest sentit, s’ha hagut d’anar amb cura a destriar bé les diverses capes de restes trobades sota terra. S'han rescatat prop de 17 tombes alt medievals i restes ceràmiques i d'altres materials d'èpoques anteriors.

De la necròpolis alt medieval es calcula que, si s'excavés tota la superfície que ara ocupen, en part, els habitatges d'aquesta zona, hi podria haver fins a 200 tombes. El que s'ha pogut excavar, doncs, "és la punta de l'iceberg d'una necròpolis que intuïm que és molt més extensa". Roig va apuntar que és possible que també, sota terra, hi hagi "l'església pre romànica original, ja que és habitual que el cementiri anés associat a una església, a l'època". Actualment, l'església se situa més a la dreta, datada del segle X. 

Un dels grans descobriments ha estat el d’un anell, “en perfecte estat de conservació, fet amb fosa, que porta una inscripció gravada”. Es tractaria d’un dels objectes visigots més ben conservats.

Roig també va explicar que, per llei, aquest tipus d’excavacions arqueològiques, dites preventives, han de ser costejades pel propietari i ser fetes abans de la construcció de l’edifici que es vulgui edificar. “Sovint això ens porta molts problemes, perquè el propietari està obligat a pagar l’excavació però, alhora, no vol fer-ho”, comentava Roig. “Aquesta és una anomalia que s’hauria de solucionar tard o d’hora”. En aquest sentit, va defensar que els arqueòlegs fan un servei al patrimoni i que això no pot estar en mans de si el propietari de la finca vol o no pagar els equips experts. En tot cas, a Sant Feliu s’ha pogut desenvolupar l’excavació sense impediments. Ara, les restes  seran traslladades al dipòsit de la Generalitat, a manca d’un espai museístic al municipi que pugui garantir-ne la bona conservació.

Per finalitzar, es va servir un refrigeri i una copa de cava a tota l’assistència.

Una cinquantena de persones van apropar-se al Centre d'Estudis Castellar per gaudir de la xerrada amb Jordi Roig. || M. A.

La propera xerrada tindrà lloc dimecres dia 10. Es titula 'El Puig de la Creu. El monacat femení' i anirà a càrrec de l'historiador Llorenç Genescà. L'horari serà l'habitual, a les 19.30 h, a la Sala Violant Carnera del Centre d'Estudis de Castellar - Arxiu d'Història.