L’últim K2 de Sergi Mingote

El documental Sergi Mingote. K2 hivernal arriba a Castellar. Es projecta aquest divendres, 25 d’octubre a  les 20.30 h, a l’Auditori Municipal, impulsat pel Club Cinema Castellar Vallès i el Centre Excursionista de Castellar, i es comptarà amb la presència d’Albert Barceló, el director del film i qui fou gran amic de Mingote.

El Sergi va tenir l’accident mortal fa tres anys al K2. Quan va passar tot, es van poder recuperar les targetes i càmera que ell portava. “La família em va dir: Albert, creiem que el Sergi voldria que acabessis el documental”, diu Barceló, que coneixia el Sergi des de feia més de 20 anys, ja que anaven plegats a diverses expedicions. Ell també és qui havia dirigit la resta de documentals dedicats a Mingote.  Aquesta vegada, “he intentat buscar un documental en positiu, que he estat quasi tres anys per muntar, en aquesta línia”.

Al K2 hivernal, a part del Sergi, hi  van morir quatre alpinistes més. Això  hagués pogut comportar un documental dramàtic però, en canvi, els espectadors que l’han vist, s’emporten un record en positiu, “de com ell vivia la muntanya, de com gaudia  la muntanya, el veurem gaudir moltíssim d’aquesta expedició”.

Barceló, reconeix que fer el documental li va costar. “Intentar muntar el documental d’un amic ha estat el repte més difícil, hi havia dies que m’hi posava i no avançava, em bloquejava”. Però va aconseguir desbloquejar l’estructura i el projecte va tirar endavant.

Hi va haver una idea inicial de fer un documental més gran, quan semblava que hi hauria finançament. Però circumstàncies van fer que no n’hi hagués. “Vaig canviar la manera com fer-lo i retorno a la idea que havíem dissenyat amb el Sergi, dedicant-lo a la família”. El documental, doncs, és molt més que un documental de muntanya. 

Al documental es poden veure imatges espectaculars de la muntanya de l’Himàlaia. “Hi ha imatges que només podia gravar el Sergi, fins i tot quan  ell necessita els dos braços per escalar es posa la GoPro a la boca, per seguir gravant”. Mingote era un dels pocs alpinistes que tenia clar que volia ensenyar tot el que feia, encara que les condicions fossin extremes. En aquest sentit, “el camp base ja el  rebia amb temperatures de -30 ºC. I més amunt, de  -65 ºC”.

L'amic Sergi

Quan l’Albert parla del seu amic, afirma que “era una persona que, a la muntanya, era súper feliç i sempre estava de broma, i així és com surt al documental, tot i el final trist”.

Quan es va projectar el documental al seu poble, “la seva filla Júlia em va dir: molta gent m’ha dit que havien tornat a passar una tarda amb el Sergi”. En aquest sentit, per a la família i amics, és un orgull seguir presentant el projecte.

Mingote ja havia fet el K2 el 2018 però no va voler dir que no a l’oferta de liderar l’expedició europea, “que ell va  veure com un caramel molt llaminer”, afirma Barceló. I és que cap alpinista fins aleshores havia aconseguit fer el K2 a l’hivern i va ser un repte que ni els amics ni la família ja no li podrien treure del cap.

Al llarg de la seva vida, Mingote va assolir grans fites alpinístiques. Durant vuit anys, va ser alcalde del seu poble, Parets del Vallès, i va aturar una mica la seva activitat a la muntanya. Un cop  va abandonar l’alcaldia, va tornar a fer muntanya. “Gaudia moltíssim fent això, la muntanya és com una droga, acabes un repte i en vols fer un altre de més difícil”.

El documental té l’avant títol ‘I l’àliga vola’, símbol que ell sempre feia quan arribava al cim. “Seguirà viu per sempre allà dalt”.