Teatre de La Gàrgola Produccions

'Hi haurà un setembre per tothom’, el darrer muntatge de La Gàrgola Produccions, arriba a Castellar aquest dissabte 12, a les 18 h i a les 20.30 h, a la Sala de Petit Format de l’Ateneu.  “És la tercera producció que portem a Castellar”, diu Frank Bayer, l’autor de l’obra.

La trama explica la història d’una parella, des del dia que es van conèixer fins que els passa un fet traumàtic que els canvia la vida; El seu fill Jan ha estat diagnosticat d’Asperger.

Aquesta parella ja porta cinc anys separada. “A vegades, per entendre i poder viure la seva situació necessites saber com es van conèixer, com es van enamorar, com van tenir esperances, i vas veient la història personal d’ells”, afegeix Bayer.

El dolor que han de gestionar fa que es trenqui la seva història com a parella però que se segueixin estimant. “És una història d’amor molt bonica”, que posa l’accent en estimar-se després d’haver-se estimat, tot i ja no estar junts.  En aquest sentit, l’obra té una part còmica, una part dramàtica i una part molt esperançadora.

Bayer fa 19 anys que es dedica a l’ensenyament i he estat tutor de força alumnes d’Asperger. “Això m’ha portat a parlar amb bastants psicòlegs, etc. Ha estat una manera de visualitzar-los perquè l’asperger té un aspectre força ampli”.

Tot i que la trama no es basa en una història real ni personal, “quan tu escrius una història, per fer parlar els personatges i que sigui versàtil, el que has de fer és posar-t’hi a la pell, has de visualitzar que el fet et passa a tu”. Només d’aquesta manera, la història podrà ser versemblant.

Núria Florensa i Xavi Mercadé, membres de La Gàrgola, són els intèrprets del muntatge. “Quan jo escrivia ja pensava en ells, jo reivindico la zona de confort laboral i familiar”. Dirigida per Laura Porta i Ricard Martí, “és la producció de la  que estic més content i això és mèrit de la direcció”. La Laura ha treballat molt amb els actors a nivell interpretatiu mentre que el Ricard ha aportat una visió més global, intentant buscar la part més estètica. “S’han compenetrat molt bé, hem aconseguit una bona feina perquè som una companyia que ja ens coneixem molt”.

L’escenografia de ‘Hi haurà un setembre per tothom’ és molt simbòlica, representa una sala d’espera d’un psiquiatra. “Hi ha un cub de rubick que té un paper simbòlic a l’obra”, apunta Bayer. I fora del linòleum de l’escena principal tot és ple de mans, “que tenen una importància narrativa a l’obra”.

La tria de l’escenari, a la Sala de Petit Format de l’Ateneu, els va perfecte perquè “nosaltres som una companyia petita i no pensem en produccions grans perquè pensem que amb el petit format arribem millor al públic, la gent està a dins de la història”.

Van estrenar a La Planeta de Girona, de 160 cadires. Després de la representació a Castellar pararan uns mesos, per descansar, mirar el què hem fet i valorar. “A vegades, si no pares tu sempre vas fent bolos i passa el temps, però cal parar a vegades”. Castellar del Vallès els fa molta il·lusió i per això l’han triat, abans del parèntesi. “Després, ja hi tornarem”.

Escolta l'entrevista aquí: