Una 'Sopa de pedres' que no deixa indiferent

Quan una història és molt real i està ben explicada se't fica a dintre, et commou, et remou, t'emociona i t'entendreix. Tots aquests ingredients hi són, a la Sopa de pedres d'Engruna Teatre, l'obra de teatre familiar que es va poder veure diumenge al matí a l'Auditori Municipal. Alma és l'ànima de l'escena, és la nena protagonista de la història d'una petita refugiada, atrapada en una guerra al seu poble de Síria i obligada a marxar-ne per no morir. Una nena que arriba a Europa on es pensa que hi trobarà llum, colors, gent acollidora i vida. I on hi troba, amb tristesa, hostilitat i finestres tancades. 

En el seu afany per tirar endavant - un aprenentatge que molt bé li havia inculcat la seva àvia Juna - l'Alma sabrà girar la truita a la situació i treure'n, d'aquests moments dramàtics, un aprenentatge impagable. Al seu torn, l'aprenentatge més gran serà el de les persones que, amb desconfiança al principi, descobreixen en ella una nena lluitadora, bondadosa, il·lusionada, una nena que somnia un món millor, una nena que amb la imaginació fins i tot és capaç de cuinar la sopa més bona del món amb tres pedres. Les pedres de la memòria, les que en el seu recorregut l'han anat acompanyant. 

A nivell interpretatiu, Engruna Teatre broda el guió. En aquest sentit, l'Alma, que és en realitat una titella de grans dimensions, ja no és titella sinó que pren vida i, des de les nostres butaques, ben bé ens sembla veure-hi una nena de carn i ossos. Les dues actrius que l'acompanyen, la Júlia Santacana i l'Anna Farriol, dirigides per Mireia Fernàndez, aconsegueixen generar una atmosfera que atrapa i a on s'hi barregen les seves veus, la música de la flauta travessera, les cançons,... A nivell escenogràfic, les estructures de fusta predominants permeten recrear diferents escenaris, i les llums, que en diferents moments també funcionen com un llenguatge més - les bombes de guerra, per exemple, o les llums de l'Europa esplendorosa - acaben d'arrodonir l'escenari. És increïble com, en tan sols una hora, elles ens han aconseguit explicar tantes coses i ens han permès, gràcies doncs, reflexionar sobre el drama dels refugiats. Amb ulls d'infant.