‘Sòmion. La ciutat dels oficis impossibles’

Diumenge 16, a les 12 h, l’Auditori acull l’espectacle de teatre familiar Sòmion. La ciutat dels oficis impossibles, a càrrec de la companyia El Que Ma Queda de Teatre. “És una visita a una ciutat molt peculiar on tots els oficis són impossibles”, explica Joan Fernández, dramaturg i actor a l’espectacle que combina la part actoral amb titelles i música en directe.

Feia anys que tenien al calaix aquesta idea, en què un personatge, l’home que posa els carrers, es troba oficis impossibles, com una perruquera de peixos, l’amagadora de tresors, l’home que fa la forma dels núvols, la que ensenya a cantar els ocells, etc . “És com un foraster que coneix tots aquests personatges i que descobreix que amb la imaginació tot és possible, qualsevol ofici que et puguis imaginar a Sòmion té cabuda”.

D’aquesta manera, la companyia reivindica oficis no tan coneguts, i ho porta a l’extrem. “Imagina’t un nen que vol ser un escombrasostres o un aguantapanxes o venedor de gelats calents”. A Sòmnion es podrà somniar amb els ulls oberts, cadascú pot ser el que vulgui ser. “Vaig trobar un llibre que també parlava d’oficis impossibles i vaig llançar-m’hi de cap”, confessa Fernández.

A partir d’un treball actoral era difícil poder representar els oficis impossibles i per això la companyia va triar una disciplina “que a mi m’ha encantat sempre, que és el titella”.

Per tant, el personatge que interpreta Fernández fa de fil conductor i es troba amb titelles que fan oficis diferents. “Alguns oficis han sortit a partir de parlar amb nens, que m’han donat idees”.

En aquest muntatge, els titelles tenen una importància bàsica. A les portes del Dia Mundial del Titella, el 21 de març, Fernández reconeix que “és molt important reivindicar els titelles per a totes les edats, no només en l’àmbit familiar, és un llenguatge que atrapa, sobretot, els titelles, que no són els típics i que són meravellosos”.

Juanjo Marín és el creador de la música, tot i que a la gira Júlia Ramírez n’és l’encarregada. “Intenta posar música a tota l’acció, als moviments dels titelles, i ho fa amb uns instruments que semblen impossibles, com un ukelele doble, la concertina, la melòdica, un piano de joguina”.

L’escenografia de Sòmion és molt atractiva perquè és una calaixera gegant de la qual van apareixent cosetes. “Els de l’Abalot Teatre ens construeixen l’escenografia, sempre intentem cuidar molt la part estètica”.

La companyia té 24 anys d’història. Es dedica al teatre familiar, tant de sala com de carrer. “I en els últims anys m’ha agradat molt experimentar, com amb titelles, o bé teatre sense text”. Partint del teatre d’actor, la companyia busca experiències diferents, també amb la màgia.

La companyia, a l’inici, es deia Sòmion, que en un altre idioma significa moltes coses petites que, juntes, fan un tot. “Ara vaig pensar que era el moment de recuperar la paraula per a aquest espectacle”.