Divendres, L'Alcavot Espai Cultural va voler homenatjar i celebrar els 90 anys de l'escriptor, traductor, dramaturg i poeta sabadellenc
El divendres passat, dia 20 de desembre va tenir lloc a L’Alcavot l’acte d’homenatge preparat i realitzat per l’entitat per a Feliu Formosa. L’expectació era gran i la prova va ser que l’aforament va posar el cartell de "complet" setmanes abans a la data prevista.
L'homenatge a Feliu Formosa ja està fet. Amb il·lusió, hem pogut demostrar l'admiració i estimació envers l'escriptor. Ha estat un acte humil, senzill, autèntic i molt emotiu.
El propi Formosa ha portant amb habilitat i mestratge les regnes de l’esdeveniment. Amb 90 anys a l'esquena, a l'acte va llegir, comentar, explicar i cantar textos en repetides ocasions.
Des de més de mitja hora abans, els assistents ja esperaven a l’entrada de la sala. Hom va trobar una ambientació especial i diferent a l’habitual. El pati de butaques disposat en grades, els seients ordenats i numerats per millorar el control de l’aforament i fer un accés ordenat.
A la zona de l’escenari s’havia recreat un bar o cafeteria, amb un cambrer/propietari -Josep Maria Roviralta-, que anava rebent i atenent els convidats que arribaven. En una banda, la barra, autèntica, funcional, amb cafetera i begudes de tota mena; a l’altra banda un piano i el seu pianista -Joan Sellent-.
El president de L’Alcavot va fer la benvinguda als assistents i va presentar l’acte. Tot seguit, es va iniciar l’acció. El bar tancat, s’obre la persiana i començar la funció. Una campaneta de porta avisava de l’entrada de cada client i, el primer, va ser el propi Feliu Formosa. Tot just aparèixer l’homenatjat, va començar una espontani aplaudiment intens, llarg i sentit.
A partir d’aquest moment, tot va rutllar d’una manera fluïda i càlida. El protagonista va presidir la millor taula del bar i la resta dels nous clients anaven seient a la resta de taules, convertint l’acte en una situació col·loquial i quotidiana.
Durant poc més d’una hora es van seguir les lectures de textos originals de Formosa, alguns en prosa, altres en vers, altres dramatitzats, i també mostres de les traduccions realitzades per ell de textos de Kafka, Brecht i Karl Valentin, entre d'altres.Van ser textos perfectament llegits, declamats i interpretats per Paquita Company, Jeroni Oller, Dolors Ruiz, Josep Maria Roviralta, Joan Sellent, Joan Solé i Eulàlia Vilarasau.
I entre els textos s’alternaven fragment de peces musicals interpretades en directe al piano. Van destacar, sobretot, les intervencions del mateix Feliu Formosa, que anava comentant els textos amb breus observacions i apuntant petites anècdotes i detalls.
Va ser una vetllada deliciosa, es va aconseguir crear l’atmosfera ideal per transmetre la grandesa d’aquest personalitat tant rellevant per a la cultura catalana i, sobretot, del Vallès.
El traductor Joan Sellent va fer una glossa de la dimensió i importància de la figura de Feliu Formosa i, en un altre moment, també va intervenir Anton Carbonell, que va fer una intervenció que versava sobre la vinculació de Feliu Formosa amb Castellar del Vallès a través de la donació que va fer a L’Alcavot de la seva biblioteca teatral, amb 1.500 volums, i la seva col·laboració estreta i amistosa amb Josep Ramon Recordà, a través del qual va poder publicar un bon grapat de textos en la revista Artilletres.
L’acte va finalitzar quan Feliu Formosa va decidir que ja n’hi havia prou: “s’està fent tard i això no es pot allargar massa”, va dir. A la cloenda, iniciada pel mateix Formosa, en alemany, va interpretar la cançó de Mackie the knife, de L’òpera dels tres rals de Bertholt Brecht i a continuació el van seguir la resta de participants i també s’hi va afegir el públic, que disposava de la lletra impresa al programa de mà.
L'Alcavot estava pràcticament ple, ja que algunes reserves no es van omplir. Es van trobar a faltar les autoritats municipals que, tot i havent confirmat llur presència, no van ser-hi presents. Cal dir que l’endemà tant la senyora Yolanda Rivera, l’alcaldessa, com la senyora Joana Borrego, regidora de cultura, van contactar telefònicament amb el president de L’Alcavot, Gabi Ruiz, per disculpar-se pel fet. Tant l’entitat com el públic van considerar aquest fet com a una anècdota per recordar. L'opinió generalitzada coincideix: l'acte d'homenatge s’ha de qualificar d'esdeveniment històric, ja queno és gens fàcil comptar amb la presència a Castellar del Vallès d’una personalitat tan destacada com Feliu Formosa. Amb la participació i implicació que ha dedicat és un fet rellevant i important. Cal sentir-nos orgullosos d’aquest fet.
Moment de l'homenatge a Feliu Formosa. || CEDIDA
