Un repàs per la vida de Blai Blanquer

Josep Serrano va presentar, el passat mes de març, un monogràfic inclòs a la revista de recerca Plaça Vella #65, centrat en Blai Blanquer Mecier, alcalde (1912-1915) i jutge de pau (1916-1919) de Sant Esteve de Castellar. “Blai Blanquer era un oncle del meu avi, i vaig voler saber qui era i com havia arribat a Castellar, des de Sabadell”, diu Serrano. Blanquer va treballar al Molí d’en Mornau, a Sabadell, i després, va venir a viure i a treballar a Fontscalents, a Castellar. “M’adono que havia estat alcalde i jutge de pau, i vaig voler saber com era el Castellar d’aquell temps”.

Serrano va començar la recerca fa anys entrevistant molts familiars, potser una cinquantena. També va buidar hemeroteques digitals, “feina que es pot fer des de casa i divertidíssima perquè et trobes amb coses que mai hauries dit que et trobaries”. Per exemple, un reportatge sobre els Jocs Florals “o un grup anticlerical que va fer unes sessions per Setmana Santa per trencar el desdejuni”. També va consultar les actes digitalitzades de l’Ajuntament, l’Arxiu Municipal i l’Arxiu d’Història. “A més, Castellar té una virtut, hi ha molta recerca feta, llibres de la història de Castellar, 65 números de ‘Plaça Vella’, articles, testis doctorals”.

A més de la biografia, Serrano reconstrueix el context històric, des de la Primera a la Segona República, “i dono la meva visió dels sectors actius de l’època, tant de l’aportació dels Tolrà a la ciutat, com dels moviments com el moviment obrer, anticlericals i rabassaires”. Si bé és cert que l’aportació dels Tolrà és poc usual, es basava en la caritat; els altres sectors el que buscaven era justícia.

No sabem si la figura de Blai Blanquer va ser molt important, “però en els quatre anys que ell va ser alcalde van passar moltes coses, a Castellar”: el trasllat del cementiri, la creació de la Vallesana, els Jocs Florals, una campanya contra la blasfèmia o les gestions per fer arribar el tren.

Blai Blanquer era un emigrant, que es va casar amb la filla de l’amo de Fontscalents, en Francesc Penedès, un republicà. “No he trobat cap referència sobre la ideologia de Blanquer, només sabem que era un home assenyat, moderat i prudent”.

A l’època en què Blanquer va ser jutge de pau, el moviment obrer ja havia perdut la por i hi va haver una vaga que va sacsejar Castellar durant cinc mesos. “A partir d’aquell moment, les dretes perden l’hegemonia al poble i guanya en Layret i en Companys, que guanya amb el 77% de vots castellarencs”.

De tota la recerca que ha fet Serrano per escriure la monografia a ‘Plaça Vella’ “m’ha sorprès que a les actes hi hagi amb tant de detall dels diners que es donaven a tal persona o tal altra”. D’altra banda, els ajuntaments estaven infra finançats, amb greus problemes pressupostaris. “També m’ha sorprès que hi hagi coses que no hagin canviat mai, per exemple, els ajuntaments havien d’estar molt a sobre de les concessionàries, de les companyies elèctriques, per exemple, perquè complissin”.

A Castellar, ja no hi ha lligams personals amb Blanquer. “Els cinc fills van tornar a Sabadell, i ell mateix, després de la guerra”, apunta Serrano.

La revista ‘Plaça Vella’ #65 centrat en Blai Blanquer es podrà adquirir a la diada de Sant Jordi, a les parades de La Centraleta i Llibreria Vallès.

Recupera l'entrevista a Ràdio Castellar: