Raquel Lúa baixa_1440x961
Raquel Lúa, cantant. || CEDIDA
05/03/2025 Cultura
Raquel Lúa: “Vull fer un homenatge a les meves arrels”

Convidada per l’Ajuntament en el marc dels actes del 8M, l’artista oferirà un concert per presentar el seu nou disc ‘Peinar raíces’ aquest dissabte, a les 20 h, a l’Auditori Municipal

Marina Antúnez

· Què ens presentaràs, dissabte?

Fa menys d’un mes vaig treure disc i es diu Peinar raíces perquè vull fer un homenatge a les meves arrels. La proposta musical va encarada cap aquí, amb un estil molt folk i amb banda, amb el Dario Barroso miranda a la guitarra, la Glòria Maurel Peraire a la bateria i percussió i la Sandra Ruibal Puertas al contrabaix. Habitualment no vaig amb banda però en aquesta gira del disc sí, amb trio.

 

· En l’estil folk, desenvolupes la chacarera, què és?

La chacarera és un ritme d’Argentina, del folklore sudamericà, i m’encanta. De fet, m’encanta el folklore de molts llocs del món, m’atrapa perquè està molt arrelat a les vivències i maneres de ser i això coincideix molt amb la meva manera d’expressar-me amb la música.

 

· També beus d’altres estils?

A banda del folk, també del fado, del flamenc i de la música d’autor. Aquí, la culpa la tenen els meus pares [riu]. Des de petita que n’escolto. El meu pare toca i canta molt bé, però ho ha fet sempre com una cosa quotidiana, a casa ningú és professional de la música, però sempre ha estat molt present. Al meu pare li agrada molt Diana Navarro, Enya, Michael Olfield, el flamenc, i sobretot, també cantautors com Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Juan Manuel Serrat, Lluís Llach. Quan jo era petita, recordo haver vist el meu pare emocionar-se amb la música, i jo això ho vivia com una cosa excepcional.

 

· Pensaves dedicar-te a la música des de sempre?

Al principi, no pensava que faria música com l’estic fent ara. S’ha anat configurant d’aquesta manera. Jo, de més jove, sí que  tenia grup de música amb els meus amics, ens ajuntàvem al Casal Jove de Roquetes, el meu barri,  i amb l’amic Dani, que tocava el contrabaix i també la guitarra, fèiem covers. L’any 2015 ell em va dir que sortia una beca i em va proposar presentar-nos. Vam enviar un vídeo gravat a la bodega del meu tiet amb un mòbil. Ens van agafar però el Dani va dir que no es podia comprometre i vaig presentar el que havia fet jo. Em van agafar. I aquí va començar la meva formació, o sigui que no he tingut formació acadèmica llarga però estic en constant formació.

 

· De què parlen les cançons del teu últim disc?

Hi ha una cançó representativa, dedicada a la meva àvia, una cançó que va molt lligada al títol del disc Peinar raíces. La meva àvia és una dona de 94 anys, de Jaén, que va venir a Barcelona amb 6 fills sota el braç i res més. Van agafar un pis a la Ronda Guinardó i tenia una terrassa molt gran que semblava un pati andalús, ple de plantes. Això de l’amor a les plantes, ho he heretat d’ella. El missatge de la cançó és molt simple: mentre siguis aquí jo et sento molt i quan ja no hi siguis et cantaré tot el que tu m’has cantat. Té una història molt inspiradora. Penso que el que ha fet la meva àvia, i després la meva mare, és el que  fa que jo sigui qui soc ara.

 

· I la resta de cançons?

El disc té nou cançons i totes parlen de les cures als altres i cap a una mateixa. Em costa parlar d’amor. Estimo moltíssim, eh?  Però m’inspiren altres coses. En aquest disc he posat el focus aquí.

 

· T’agraden els directes?

Actuar m’agrada molt, soc un animal del directe, m’encanta. Al principi, ho patia perquè no entenia això de compartir la música. La feia a casa, amb la família, i ja està. Però ara, et poso un exemple, és com fer un pastís amb amor i ve gent que aprecia que has fet un pastís i els en dones un tros. Estic 100% convençuda que el que faig ho faig amb molta estima, per a mi té sentit fer-ho així i és especial, i ho comparteixo des d’aquí.

 

· Vens el dissabte, 8M. Què significa per a tu aquest dia?

Per a mi, és un dia per a reflexionar i recordar, més que per festejar i celebrar. A mi em xoca quan em diuen “Feliç dia de la dona” perquè,  en realitat, ve d’un dia que no ho és gens, de feliç. Penso que és bo reflexionar sobre les coses que passen al nostre entorn i en com ens afecten, en quin paper tenim a la societat, a la família, i qüestionar-nos cap a on volem tirar. L’art em sembla un bon punt de reflexió. 

 

Escolta l'entrevista aquí: 

 

Àudio
Comparteix
M'agrada
Comentaris