Quim Carandell: “Som un grup d’amics que fa anys que fem música”

Quim Carandell és cantautor des dels 11 anys, quan comença a compondre les seves primeres cançons, el 2017 funda la Ludwig Band juntament amb Andreu Galofré. Estan triomfant al panorama musical. Després 7 anys, la banda ja té quatre LP al mercat i tres treballs curts. El darrer disc es diu ‘Gràcies per venir’. En el directe aporten molta personalitat, sobretot gràcies a la veu de Carandell, i expliquen històries ficcionades. A Castellar, podrem sentir la Ludwig en directe aquest dissabte, a les 21.30 hores, perquè ha estat convidada al Correllengua 2024 que organitza la CAL Castellar.

· Quin és el secret de l’èxit de La Ludwig Band?

No ho sé, i si n’hi hagués un no us el diria perquè algú em voldria fer la competència [riu]. Suposo que no n’hi ha cap, perquè som un grup d’amics que fa molts anys que fem música i ens coneixem molt. Quan anem a fer un concert això és molt bo, saps què passa a cadascun. Treballar amb els teus amics sempre suma.

· Quan es forma la Ludwig?

Fundem la banda l’any 2017 l’Andreu i jo, quan estàvem vivint a Espolla (Alt Empordà). Estàvem treballant allà. i com que ens avorríem a les tardes, sense res, vam decidir que muntàvem un grup. Després van anar venint els altres músics; el Roger, el Gabriel, el Lluc i el Pau. Cadascú ve de la seva música, són molt bons. Els del grup venien a Espolla, i vam gravar les primeres cançons allà. No teníem grans expectatives comercials o de fama, només ho fèiem perquè ens agradava. La popularitat i la resta són coses que ens hem anat trobant després, és molt recent.

· Què expliquen les vostres lletres?

Expliquem coses que ens interessen, i no necessàriament que ens passen a nosaltres, perquè de fet totes les cançons parlen de coses que són ficció. Al principi, tot ho necessitàvem portar a la banda més romàntica, com tots els joves, fèiem històries tristes i solos de teatre molt forts, i de mica en mica ens hem anat suavitzant.

· Sou un grup de músics amb carisma, és fàcil posar-se d’acord?

Sí, perquè ens uneix una cosa com la música, i tots tenim un ideal molt semblant del que ha de ser una cançó, tots escombrem cap a la mateixa banda. Després hi ha les discussions per si un té la guitarra més baixa o no, els típics problemes dels artistes.

· Què hi ha de Quim Carandell a la Ludwig Band?

Del Quim a la Ludwig, molt. De la Ludwig al Quim, tot, perquè ara mateix és la meva feina i el meu passatemps, tot és la Ludwig. No sé parlar d’una altra cosa...

· La teva veu marca la Ludwig?

Crec que això passa a tots els grups, la veu del cantant dona molt la personalitat del grup. Per exemple, Joan Miquel Oliver d’Antònia Font. I Guillem Gisbert de Manel.

· Quins són els vostres referents musicals, les vostres influències?

Són diversos, sobretot, Pau Riba, Sisa, Bob Dylan, Manel, que són grans noms de la història. Ens hi inspirem, i en altres com Quimi Portet, Mazoni, Xarim Aresté. Qui no es vol deixar influir per un Picasso?

· Ja teniu quatre discos i tres treballs curts, sou gaire productius?

Jo no em considero gaire treballador però fent el que ens agrada, sí, som molt productius, no hem parat. Al contrari d’aquest món, molt més centrat en la producció de cançons que no de discos, nosaltres som més de discos llargs que de singles. Cada any i mig hem anat traient alguna cosa Ens agrada, fins i tot durant la covid vam seguir fent música.

· També feu teatre, oi?

Sí, fem teatre musical. Tenim un projecte que es diu Col·lectiu Pedant a Missa i Repicant. Amb el Lluc escrivim i dirigim els textos i bona part de l’elenc actoral són els membres del grup. Ja hem fet quatre produccions. L'última, a la Perla 29. 

Escolta l'entrevista a Ràdio Castellar, aquí: