La plaça d'El Mirador es rendeix al ball de plaça

Una cercavila per diferents carrers ha apropat als gairebé 150 balladors i balladores a la plaça d'El Mirador, en el que ha estat l'acte central de la celebració del cinquantenari del Ball de Gitanes de Castellar. Els membres en actiu de l'entitat i d'altres que han tornat a vestir-se per a l'acte, han estat abrigats pel nombrós públic congregat que ha vorejat l'escenari.

Passades les 12 hores del diumenge han confluït els tres grups provinents de la plaça Catalunya, el carrer Sant Jaume i de l'església, que han anat fent aturades per a mostrar els seus balls a la ciutadania local. La biblioteca, la plaça del Calissó o el Palau Tolrà han estat algunes de les interrupcions tècniques del trajecte, que els ha portat a tots al centre neuràlgic de l'esdeveniment.

El Mirador, on les cadires disposades en rectangle han marcat el territori escollit, ha estat l'epicentre on els i les participants s'han lluït davant de prop de mig miler de persones. El grup de Menuts ha estrenat l'acte després de la ballada inicial de tothom i de la batucada del grup de percussió de l’Esbart Teatral de Castellar, Tucantam Drums i Espurnes, que encenia la metxa per a escalfar un ambient ja calorós, que ha fet veure les primeres mànigues curtes de la temporada.

La polca inicial ha deixat veure els avenços de la desena de nenes del grup de Menuts, vestides amb la tradicional faldilla i amb jersei blau cel. Amb el públic ja amollit i al ritme del Dono Fe de Mama Dousha & Scotty Dk, el grup d'Infantils ha pujat el ritme per a donar pas als més experimentats, els Arrelats, que sota les notes de Masurca han mostrat la seva traça abans de la irrupció dels Solters.

Dos sortejos on ha col·laborat Comerç Castellar i diversos establiments de la vila han servit per a donar descans en dos períodes i no deixar notar el canvi d'hora que ens ha fet dormir una hora menys. Un sentit homenatge vers els membres fundadors de l'entitat i els que la van aixecar, ha servit per a entregar diverses fotografies personalitzades a tots els col·laboradors de la formalització del grup dansaire a partir del 1975.

A ritme de xotis i de jota, el grup gran integrat per tothom ha tornat a omplir l'escenari i a pujar els decibels de la jornada, mentre que el Pas de Rubí ha tornat el lluïment a Menuts i Infantils. Amb el Tocant el cel amb la mà dels Strombers ha arribat el punt àlgid de la jornada, on els Capgirats de Castellar han completat un pilar de quatre, mentre els i les integrants del ball de plaça els han absorbit en la coreografia, a tall d'agraïment per la seva col·laboració. Pavana ha estat el ritme per a la cloenda d'aquesta especial ballada, on el públic s'ha fusionat amb els professionals del ball i ha aixecat a grans i petits, sota les notes del grup format per Acció Musical Castellar, de l'escola Artcàdia.

"Ha estat molta feina, però una feina molt gratificant. Volíem fer que ballessin el màxim nombre possible d'integrants que han passat per l'entitat en aquests 50 anys. Faltaven molts, però han vingut molts que han entrenat durant mes seguit. Hi havia gent que potser feia 30 anys que no ballava. Ha estat molt emocionant" ha remarcat Joan Casamada, màxim responsable de l'entitat. "No estem en un moment complicat, però és molt diferent que abans. Ara hi ha molts actes esportius i el compromís cultural costa bastant. Tenim un grup estable d'entre 50-60 persones" que els permeten perllongar aquesta tradició que a Castellar s'allarga per més d'un segle d'existència. La fusió musical de temes moderns ha deixat veure la necessària adaptació al moment actual, on ni tan sols els elements més tradicionals de la cultura queden apartats del progrés.

Uns 90 balladors retornats han donat suport a la seixantena que ballen actualment, posant el punt nostàlgic a la trobada que ha estat capaç d'unir practicants de diferents èpoques. La Montse n'és una d'elles i ha explicat que "he gaudit molt". Confessa que "cada any baixo a veure les actuacions i no baixo a la pista perquè l'edat no perdona. És difícil d'explicar els sentiments que tens quan et veus ballant. Comparativament, és com quan agafes la criatura després del part, no és el mateix, però semblant. Et fa mal el peu, però continues: és perfecte". Emocionada per la festa viscuda, l'exballadora de l'entitat entre el 2001 i el 2007 confessa que "si hi hagués una colla de veterans segurament m'animaria a tornar regularment. L'artrosi s'ha de tenir en compte, però això és difícil de deixar".

Un dinar de germanor ha posat el punt final a una jornada plena d'emocions.