Els fills del pintor castellarenc han muntat una mostra d’homenatge al pare, quan fa cinc anys de la seva mort
L’exposició ‘Antoni Costa, llum i color’ es va inaugurar per Festa Major. El projecte ha estat possible gràcies a l’empenta dels fills del pintor, Engràcia i Pere Costa, que són els qui l’han muntat. Ho han fet al local que tenen en propietat, al carrer Hospital, 22, local 2. “En vam parlar amb l’Engràcia per muntar-la per Festa Major i vam rebre el suport de l'Ajuntament”.
L’exposició vol ser un homenatge, ara que fa cinc anys que Antoni Costa va morir i que l’espai ha quedat buit. “Vam adequar la sala, vam posar llums, les guies, pintar, etc, vam tenir-hi feina però ens feia molta il·lusió”, diu l’Engràcia Costa.
La tria de quadres va ser un acord entre els fills del pintor, el pintor Llorenç Caballé i la col·laboració d'Antònia Alsina, que va fer la inauguració de la sala. “Cadascú hi donava la seva opinió, buscant una mostra de tot el que havia fet, de diferents estils, del que més ens va agradar a tots quatre”. En total, s’hi mostren 24 quadres, que no ha fet falta restaurar.
Costa era paisatgista. “També feia figura però era més còmica, més espontània”. Utilitzava diverses tècniques, “normalment l’oli, però també pols de marbre”, afegeix l’Engràcia. Amb marbre va fer poca producció, però els quadres criden l’atenció perquè són fets amb espàtula.
La tria recull l’obra de Costa de 20 anys enrere. “Ell va ser sempre actiu, pintant però quan va morir la mare, durant 10 anys, s’hi va bolcar de ple”.
També va fer dibuixos amb paper cartró, que també pintava, etc. En els últims temps, no feia tanta pintura. També va fer imprimacions i molts punts de llibre, “sobretot a l’època final, i més dibuix que pintura, últimament”.
Als quadres, sovint hi veiem unes boires molt característiques de Costa, “i en els dibuixos, fins i tot hi feia cares, a les boires”. La família ha inclòs, a l’exposició, una carpeta amb dibuixos i quatre còmics. “N’hi ha algun molt graciós”.
Antoni Costa pintava a casa, on hi tenia el seu taller. També havia tingut molta canalla pintant, “feia classes als nens i també a gent gran”. Havia fet cavallet a l’exterior quan era jove. “Ell sortia primer a dibuixar i, quan tenia el dibuix, tornava a casa i agafava la tela, el dibuix i es posava a plasmar el que tenia al cap”.
Costa no reproduïa fidelment els colors que havia vist, sinó que mirava i pintava el que sentia. “Sí que tenia les perspectives molt clares però, en el color, expressava el seu interior”. La natura sempre ha estat per a ell molt important, sobretot, la de Castellar i l’entorn. "Era un gran observador".
Costa també va fer moltes exposicions, sobretot, al Santi-Art, on hi exposava cada any, combinant-les a vegades amb exposicions a d’altres llocs, com a Belles Arts de Sabadell, a Barcelona, a Andorra. “Li agradava ensenyar l’obra”, afegeix el Pere. Fins i tot va fer una col·lectiva solidària per a la Fundació Vicenç Ferrer, l’any 2012.
Paisatge d'Antoni Costa. ||M. A.
Pintura d'Antoni Costa. || M. A.
A Castellar, Antoni Costa era molt estimat, “per la seva bonhomia, era molta bona persona, sociable però també una mica reservat amb la família”, afegeix l’Engràcia. Era una persona molt educada, també independent, que va viure sol perquè ell ho va triar, després de morir la seva dona. Li agradava molt estar a casa seva i fer la seva, tot i que també gaudia de la companyia. Algunes de les persones que han visitat l’exposició “ens han explicat anècdotes que nosaltres ni sabíem”.
Costa mostra una pintura d’un pintor vocacional, que sempre va combinar la seva passió amb la feina de paleta. “Tenia un món interior que l’omplia molt, no necessitava massa cosa més, i te’l trobaves assegut a la taula, dibuixant, a vegades, començant el quadre per un lloc on no t’esperaves”.
La mostra seguirà oberta fins al 29 de setembre. Els quadres exposats no estan a la venda i després de l'exposició tornaran al magatzem. L’obra del pintor es conserva a casa la família. No s’ha digitalitzat, de moment. “Ara els hem anat catalogant”.
Quadre de Llorenç Caballé que retrata la mirada d'Antoni Costa i que també s'exposa. || M. A.
