El patrimoni de quilòmetre zero

Aquest passat cap de setmana, Castellar del Vallès va celebrar les Jornades Europees de Patrimoni, una cita que té com a objectiu la difusió i  aprofundiment del patrimoni cultural d’arreu d’Europa. La iniciativa, impulsada a nivell local pel Centre d’Estudis Castellar - Arxiu d’Història, amb el suport dels Amics de les Arenes i la  Parròquia de Sant Feliu del Racó, amb el suport de l’Ajuntament, es va desenvolupar durant dos dies.

Dissabte 12 es va fer una matinal de portes obertes a l’Ermita de les Arenes, amb visites guiades a càrrec de l’historiador castellarenc Llorenç Genescà.

Fins a una quarantena de persones van apropar-se  en aquest indret emblemàtic del nostre municipi per conèixer més a fons la seva història i poder visitar l’interior de l’edifici, un exemple de patrimoni privat ben conservat.

Sobre la reflexió sobre la conservació del patrimoni, Genescà va apuntar  que “s’ha de comptar amb els propietaris, que a vegades amb dificultats,  el manté. Com es percep el que es fa a nivell privat per la població genera un diàleg és complex”.

Però si hi ha una cosa que sempre s’ha de tenir present és que l’administració local “hi ha de fer una feina molt important, la primera sensibilitat ha de venir per aquí”, afegia Genescà. 

L’historiador també va explicar perquè Les Arenes té aquest nom, que no és gens particular d’aquí. “Són els sorrals, totes les sorres que una torrentera o un riu arrosseguen i s’acumulen en un lloc en concret i aquí estem entre dos torrents, les Arenes i Matalonga, i el riu Ripoll”. El nom de l’Ermita de les Arenes està documentat des del segle X.

Pel què fa a l’interior de l’ermita, Genescà va comentar que la Mare de Déu de les Arenes “és una mare de déu trobada, morena, no negra, producte del sutge dels fums de les espelmes i el pas del temps, i del tipus de fusta, que ja vermelleja”.

L’Aplec a l’ermita se celebra el dia 8 de setembre. Antigament, “també es feia una trobada per Sant Pere Màrtir, el 9 d’abril”. La figura porta una galledeta a la mà, un exvot que podria ser la invocació per la pluja.

Diumenge 13, el Centre d’Estudis va dur a terme un itinerari a les masies de Can Carner i Can Pèlags, conduïda per Llorenç Genescà i amb la col·laboració de la Cooperativa Can Carner i Francesca Clusellas Lloret, propietària de Can Pèlags.

Moment de la sortida de l'itinerari a Can Pèlags i Can Carner, a les JEP. || M. A.

A la sortida hi van participar 40 persones, que van poder gaudir d’una caminada distesa i plena d’història. “Avui coneixerem dues masies que han sabut reformular-se per assegurar la seva conservació a través de nous usos”.  D’una banda, Can Carner s’ha reconvertit en una cooperativa d’habitatge, formada per diverses famílies que tenen cura de  la masia. I de l’altra, la propietat de Can Pèlags es vol reformular com a casa rural d’encant i també manté la propietat privada per a la família de Clusellas. Aquesta, va comentar Genescà, és una bona manera d’assegurar la preservació d’aquest patrimoni.

Diumenge al matí, també incloses a les Jornades Europees de Patrimoni, hi va haver portes obertes  d’11 a 14 h a càrrec de la Parròquia de Sant Feliu del Racó. Diverses persones s’hi van apropar per contemplar les pintures recentment restaurades de Fidel Trias, així com també per a conèixer l’arquitectura d’aquesta església.

Diversos visitants van admirar les pintures de l'església de Sant Feliu del Racó, a les JEP. || Q. P.