L'escriptor explica la història de Mateu Morral, considerat responsable de l'atemptat a Alfons XIII
Fa 10 anys, la Fundació Ferrer i Guàrdia va posar a mans de Jordi Ballart la causa del judici contra els acusats de l’atemptat contra Alfons XIII. “Jo soc historiador i vaig pensar que era molt interessant, m’ho vaig estar mirant i vaig pensar fer-ne una novel·la”.
Per perfeccionar la tècnica d’escriptura, quatre anys més tard es va apuntar a l’Escriptorium, un grup d’escriptors que ofereix tallers d’escriptura a Sabadell. “Allà vaig començar a perfilar la història”. Finalment, al cap de tres anys, ha sortit publicada la novel·la Mori el Borbó, amb l’editorial Efadós, inclosa a la col·lecció “El fil de la història”.
Els fets i personatges que hi apareixen són reals, “menys un parell que he creat perquè m’ajudaven a enfilar la història”. Els diàlegs i pensaments dels personatges són ficcionats, “omplo els buits”.
La història d’Alfons XIII és molt coneguda, però “el cas de Mateu Morral és molt desdibuixat, hi ha molt poca informació de què va fer i perquè ho va fer, a la vida real”. Per això, Ballart diu que s’ho ha inventat.
La novel·la explica la història d’un fabricant important de Sabadell que ho deixa tot per anar a tirar una bomba al rei d’Espanya. Se situa l’any 1906. El Mateu no encaixa amb la seva família “per les idees que té, i Alfons XII tampoc no encaixa perquè té una visió de sí mateix molt distorsionada”.
Ballart reconeix que té tirada a l’humor però que per fer una novel·la versemblant “no em podia deixar anar amb llibertat, sobre el que penso del rei, perquè el pintava com un personatge ridícul”. Per tant, s’ha hagut de contenir.
El que intenta explicar ho fa des d’un vessant realista, en el sentit de tocar el drama quan és drama i i humor quan és humor, “però sempre d’una visió equidistant”.
Sabadell apareix a la novel·la perquè és la ciutat de naixement de Mateu Morral, i és on ell acaba tornant després del seu exili forçós a Franca i, després, de voluntari a Alemanya. A Sabadell, és on hi té la família, tot i que no s’hi avé, i també on té les amistats i “la Roser, l’única persona que se l’estima”.
Per Ballart, Mori el Borbó ha estat una novel·la històrica dolorosa però agraïda. “Ha estat bo que fos difícil”. Explica que ell tenia una idea de com havia de ser el llibre però que apuntar-se a Escriptorium l’ha ajudat a fer-ho més bé.
Sobre el títol, reconeix que és una idea del professor Jordi Solé. “Ell em va proposar aquest nom, que trobo que és una declaració de principis brutal”. El diputat Joan Tardà també l’havia fet servir al Parlament, segons Ballart.
L’editorial Efadós afegeix unes notes a peu de pàgina en forma de QR, per a la millor comprensió del text. Ballart veu que escriure la seva òpera prima li ha donat ales per a seguir escrivint i, de fet, ja està treballant en una altra història. D’aquesta primera novel·la, farà presentació a Castellar del Vallès el mes de desembre - encara sense confirmar data concreta - i també a Sabadell, al novembre.
