Una mostra de pessebres universals

Tradició, tècnica, creativitat i companyonia. Aquests serien els quatre conceptes que expliquen  l’art del pessebrisme i que els membres del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès exerciten cada any en la mostra de pessebres que es va inaugurar aquest dissabte i que suposa l’entrada definitiva de Castellar al cicle nadalenc. Enguany, la temàtica escollida pels pessebristes és el Patrimoni de la Humanitat i, per aquest motiu, als diorames hi podrem veure exemples de patrimoni immaterial o material catalogats per la UNESCO per a garantir-ne la seva preservació.  

No és estrany doncs que un dels convidats a la mostra fos Albert Català, president de la Un-Foe-Prae,  la federació internacional  de pessebristes, que va informar de les darreres gestions per convertir el pessebrisme en patrimoni immaterial de la humanitat.  “Si agafem la convenció de la UNESCO, el pessebrisme compleix tots els requisits per ser declarat patrimoni immaterial”, va reblar Català. Els preparatius per a fer l’expedient es van iniciar el 2013 i “ara hem trobat la fórmula. Serà Malta, un país que no té moltes peticions de declaracions,  qui liderarà l’expedient internacional”.

En el seu torn de paraula, la presidenta del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès, Carme Guiu, va recordar el seus inicis en el pessebrisme fa quasi 40 anys. En el seu discurs, va tenir paraules d’agraïment per al seu avi Vicenç, “que no em va ensenyar a fer pessebres però sí l’essència del grup, el caliu de la llar de foc i la companyonia” i a Joan Muntada, que li va ensenyar a fer pessebres . També va voler agrair “les persones que fan la feina que no es veu com Pere Castellví, Josep Llinares, Francesc Ferrer o  el club súper 30, per mantenir jove l’essència del pessebre i fer que siguem l’enveja de totes les associacions”, entre d’altres reconeixements.

^{Moment de la benedicció dels pessebres per part de Mossèn Xavier Blanco. || Q.PASCUAL}

L’alcalde de Castellar, Ignasi Giménez, va voler recordar en l’inici del seu discurs la  figura del pessebrista Joan Lleixà, que va morir fa poc. A continuació, va apuntar que “els nostres pessebres són un dels principals reclams del nostre municipi i és una de les senyes de la nostra identitat i apostem perquè aquest reconeixement com a patrimoni immaterial del pessebrisme arribarà  encara que per part del poble ja es reconeix la feina dels pessebristes”.  Mossèn Xavier Blanco va  assenyalar que “les figures d’aquests pessebres i, molt especialment els de nen Jesús ens han d’ajudar a viure i acontemplar les realitats de la fe, l’esperança i la caritat”. A continuació va beneir els pessebres.

^{El típic pati cordovés és on es desenvolupa aquest pessebre. || Q. PASCUAL}

A tots els pessebres s’hi han representat elements del patrimoni mundial, com ho són els raiers, la pedra seca, la falconeria, la transhumància, els castells humans, la dieta mediterrània, la Menorca talaiòtica, les coves de Jura de Suàbia, els temples d’Abu Simbel, els patis de Còrdova, entre d’altres. 
A la inauguració es van donar diferents distincions.  Joan Juni va rebre el pin d’or pels sis anys que va presidir el Grup Pessebrista. Es va premiar Jaume Muntada per a una trajectòria de 50 anys a l’entitat, i a Francesc Pèlachs, pels 25 anys al grup. Victor Alejandre va rebre el premi pel logotip dels 75 anys del Grup Pessebrista.

^{Un pessebre a les faldilles de la muntanya de Montserrat. || Q. PASCUAL}

^{Una escena de pessebre que té com a element patrimonial els castellers, en aquest cas els de Castellar.|| Q.PASCUAL}

^{La Menorca talaiòtica, escenari d'aquest pessebre. || Q.PASCUAL}