Miquel Desclot publica una traducció de V. Cardarelli

La vida l’he castigada vivint-la, de Vincenzo Cardarelli, ha estat traduïda pel traductor i poeta castellarenc Miquel Desclot i s’ha publicat aquest passat 22 de juny amb l’editorial Adesiara. Es tracta d’un volum que recull l’obra completa d’un poeta italià del segle passat que es deia Vincenzo Cardarelli.

Cardarelli és un poeta que Desclot va descobrir quan era jove, en una de les ocasions que va anar a Itàlia. “Vaig comprar un estoig de llibres d’aquests que promovien editorials, en aquest cas, Mondadori”. Allà s’hi incloïen quatre llibres de quatre autors diferents.: Ungaretti, Pavese i Quasimodo i Cardarelli. “A Cardarelli no el coneixia, jo tenia 18 o 19 anys i era molt ignorant”, apunta Desclot. Però el poeta i traductor castellarenc sí que va pensar:  “Quin poeta més interessant i diferent dels altres, quina independència, quina veu més pròpia”.  I a finals dels anys 70 va començar a traduir-lo per gust, per comprovar si s’acostava a aquella veu i va traduir una trentena de poesies que es van publicar l’any 1982 amb l’Editorial 62 amb el títol de A la deriva.

Fa un any i mig, l’editor d’Adesiara, Jordi Raventós, li va demanar recuperar aquell poeta. Desclot s’hi va posar, però no publicant el mateix llibre, sinó tota la seva poesia, que suma 80 poesies. L’estiu passat, el poeta castellarenc es va asseure i va treballar-hi. I va aconseguir aquest llibre, que s’havia de publicar el mes de maig però amb la pandèmia ha sortit ara.

Segons Desclot, la poesia de Cardarelli té una característica molt curiosa: és un poeta modern i modernista, que vol avançar respecte l’estètica amb què es va trobar quan va començar de jove, però que ho fa, justament, emmirallant-se en els clàssics de la tradició italiana. Això li va valdre l’etiqueta de neoclàssic, “que és absolutament perversa i malintencionada”. Perquè el que ell fa és, a partir de la lliçó dels seus clàssics, obtenir un llenguatge poètic nou. És un poeta absolutament original, és una veu isolada. 

Va ser un home molt especial, com a poeta va publicar poc, però va publicar molta prosa. “Com a escriptor, va viure de les lletres ,encara que va morir pobre”, diu Desclot. Va fer també de periodista. El van enviar a cobrir la Revolució Russa, no en el mateix moment de la Revolució sinó en els anys immediatament posteriors. Va enviar uns reportatges escrits magníficament bé. També va fer un tipus de prosa més poètica que va alternar amb la seva poesia en vers. “En realitat, la seva poesia també es va produir en prosa”. 

La de Cardarelli és una poesia molt accessible, gens aspre. Es deixa entendre molt fàcilment i que parla de l’amor, “o del desamor, més aviat”, parla de la mort, del passat del seu poble.

Per Desclot, no ha estat una traducció especialment difícil perquè se m’ha deixat catalanitzar relativament bé, “hi ha poesies molt més difícils de traslladar”, afegeix Desclot. Traduir poesia és una feina molt especial perquè es tracta de traduir paraules modificades pel ritme, per les imatges, etc. Per tant, no n’hi ha prou amb el diccionari, hi ha d’haver una part molt creativa per part de qui aborda aquesta feina. Les traduccions poètiques, “les considero llibres de poesia meus perquè les abordo com a creador”. En aquest sentit, també formen part de l’obra de Desclot, així com els seus propis poemes.