RESTOSDEELIO_950x634
Enrica Volpi, cosina de l'Elio Ziglioli, davant les restes del seu familiar a la fossa comuna del cementiri de Castellar. ||Q. PASCUAL
19/05/2021 Cultura
Mecenatge col·lectiu per a 'Un vas d'aigua per a l'Elio'

La pel·lícula documental, del director castellarenc Pere Joan Ventura, encara la recta final amb una crida de ‘crowdfounding’ que s’obre el proper 24 de maig i que permetria finalitzar el film

 

Marina Antúnez

L’equip del llargmetratge documental Un vas d’aigua per a l’Elio, dirigit pel cineasta castellarenc Pere Joan Ventura, comença un mecenatge col·lectiu el proper 24 de maig que permetrà, si s’arriba al mínim de 10.000 euros en 42 dies, finalitzar la pel·lícula que ja fa tres anys van començar. “No és fàcil recollir diners, s’ha de recórrer a diversos mecanismes, per això ara iniciem aquest micromecenatge amb la plataforma Goteo”, apunta Pere Joan Ventura. Si s’arriba al mínim requerit per la plataforma en el límit establert encara es podran seguir recaptant més aportacions. “40.000 euros serien necessaris per poder fer una cosa més o menys digna”, afegeix el director.

 

El documental, que també compta amb la col·laboració de l’Ajuntament, posa en valor la figura del maqui italià Elio Ziglioli, “un jove idealista i inquiet, amb certa cultura, que es va apuntar a la resistència contra Franco”, apunta Ventura. Elio, impulsat també per l’absència del seu pare, que formava part del partit comunista i que s’havia exiliat a França, surt a buscar-lo. Acaba formant part d’un grup de maquis que arriba a Castellar. El 29 de setembre del 1949 és assassinat pel règim.

 

L’Elio havia marxat del seu poble l’any 1948, amb només 21 anys. Va ser gràcies als estudis que van dur a terme l’historiador Argimiro Ferrero i l’estudiós sobre Sant Llorenç del Munt Jordi Guillemot que es va poder contactar amb la família del maqui italià. Es van iniciar els tràmits amb el Departament de Justícia per a dur a terme l’excavació de la fossa, on es van recuperar dos individus. Un d’ells, seria Elio Ziglioli. Ara, les restes de l’Elio són, 70 anys després que fos detingut, torturat i assassinat per la Guàrdia Civil, a Lovere amb la seva família, des del maig del 2019. La Generalitat de Catalunya i L’Ajuntament de Castellar van treballar conjuntament per exhumar el cos i fer els estudis antropològics i genètics necessaris per a determinar-ne la identitat. L’altre objectiu és, encara avui, saber més coses sobre les restes humanes que van aparèixer al costat del cos de l’Elio, durant el procés d’exhumació a la fossa comuna del Cementiri que indueixen a pensar que un altre home va morir, pocs mesos abans, i va ser enterrat allà mateix.

 

Però a la pel·lícula no només es parla de l’Elio sinó que també es vol reconèixer la memòria dels maquis i de la resistència italiana al feixisme.  “Quan va guanyar la democràcia a Itàlia, els maquis van ser considerats herois; a Espanya es va perdre i els maquis van ser considerats bandolers i assassins”, reflexiona Ventura. En aquest sentit, es pot entendre que a Itàlia es conservi molta documentació del moviment partisà i que, fins i tot, s’hagin erigit estàtues en honor seu, i que aquí, no hi hagi pràcticament fotografies ”perquè havien de viure d’amagat, per qüestions de seguretat”. En canvi, per molta  gent de l’època que ara ja és gran, “els maquis tenien un punt màgic, a mi m’apassionava pensar que vivien al bosc, organitzats i units per una ideologia”.

 

Al mecenatge del documental ja es compta amb aportacions de la família i particulars d’Itàlia. També hi donen suport persones rellevants com Pere Portabella o Paco Poch, “que en aquest cas,  s’encarregarà de la distribució”, diu Ventura. I  encara s’hi sumen, de moment, diverses llibreries, l’editorial La Linterna Sorda i Virus Editorial, dues o tres productores, l’Associació d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Associazione Nazionale Partigiani d’Itàlia, el Canal Ràdio Cataluña Roma, el Lokal del Raval, o el Club Cinema Castellar Vallès, així com l’Ajuntament de Lovere i l’Ajuntament de Castellar.

 

Un vas d’aigua per a l’Elio té dues intencions diferenciades, però que es complementen. D’una banda, “volem explicar la història de l’Elio amb més detall, des de la seva vinguda desafortunada a Espanya fins a la tornada de les seves restes al seu poble natal, a Itàlia”, diu Ventura. Això significa que, a diferència del curtmetratge sobre l’Elio que es va projectar al BRAM! fa tres anys, ara també s’hi han inclòs imatges de l’exhumació al cementiri de Castellar i la tornada de les restes i enterrament de l’Elio a Lovere.

 

Crida per conèixer més dades d’un individu trobat a la fossa comuna, al costat de l’Elio Ziglioli

A la mateixa fossa on es va recuperar el cos del maqui italià Elio Ziglioli, l’equip d’arqueòlegs de la Universitat Autònoma de Barcelona, responsable de les excavacions que es van dur a terme al cementiri municipal de Castellar, també s’hi va trobar un altre cos, encara desconegut. Es tractaria d’un mort  que en aquests moments ja es troba en un nínxol anònim, fàcilment localitzable. L’equip de la pel·lícula ha difós la fotografia que figura a l’acta de defunció del registre civil i que data del 5 de juliol de 1949. Se sap que havia mort tres mesos abans, el juny del 1949, d’un tret al cap. Que era més gran que l’Elio, i que també s’ha vist que tenia tres dents d’or. 


“En aquell any van haver-hi moltes morts de maquis, a Castellar també va ser l’any en què Sidón va assassinar diverses persones”. Tot això va coincidir amb la caiguda de l’Elio i quasi de tot el seu grup. “La crida és per si trobem un familiar o conegut que pogués informar d’aquest home mort”. El seu perfil genètic ja forma part d’un Programa d’identificació genètica de la Direcció General de Memòria Democràtica. D’aquesta manera, es podria a creuar la coincidència amb el perfil genètic d’alguns familiars inscrits al cens. 

 

Fotografia que figura a l’acta de defunció del registre civil i que data del 5 de juliol de 1949

Fotografia que figura a l’acta de defunció del registre civil i que data del 5 de juliol de 1949. || FONT: ARGIMIRO FERRERO

 

Recompenses als mecenes

La campanya de mecenatge permetrà un sistema de recompenses per a totes les persones o col·lectius que contribueixin econòmicament al projecte. Així, s’estableixen donatius de 10, 20, 50, 100, 150, 300 i 500 euros que donaran dret a diverses recompenses, en funció de l’aportació. Poden incloure agraïments als crèdits de la pel·lícula i a twitter, un dossier del film, l’enllaç de descàrrega del documental, la recepció d’una carta d’agraïment personalitzada, un eBook  llibre de regal, entrades per a l’estrena de la pel·lícula o figurar com a patrocinador o productor honorífic. 

 

Per a col·laborar al mecenatge:

https://www.goteo.org/project/un-vaso-de-agua-para-elio

 

Per a més informació:

Canal de Vimeo: https://vimeo.com/536898384

 

Xarxes socials:

FB: https://www.facebook.com/unvasodeaguaparaelio

TW: https://twitter.com/unvasoparaelio

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris