Montse Gatell, docent i cercadora literària, recorda l'escriptora mallorquina, que ens va deixar el passat 10 de febrer
El passat 10 de febrer va morir Maria Antònia Oliver Cabrer. Com passa de vegades amb les persones importants, el seu nom pot passar desapercebut enmig del torrent de veus i noms d'aquest temps nostre. Tot i així, no depèn d'aquesta circumstància que l'autora ocupi un lloc rellevant en la història de la nostra literatura. Podem dir-ne que va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2016, o que fou una de les fundadores de l'Associació d'escriptors en llengua catalana i la primera dona a ser-ne sòcia. Podem dir que va escriure moltes obres de narrativa en les quals s'hi conjuguen la fantasia, l'èpica i la crítica social i on hi descansen les rondalles mallorquines. Podem destacar-ne la seva detectiu, la Lònia Guiu, i les seves aventures per la novel·la criminal. Podem confegir una llista que ens deixaria bocabadats de tan extensa i de tan que ens ha costat mirar-la mentre era viva i escrivia.
En lloc d'això, farem un silenci reposat per la memòria d'una dona que va escriure en la nostra llengua i que va lluitar – també tres voltes rebel – com a escriptora, com a dona i com a feminista. I ja sabeu tot el que hi penja, d'aquí.
Escrivia així: “Era una felicitat petitona, baixa de sostre, que no demanava gaire. Era menys que estar contenta, però a mi em bastava. Perquè no feia més que sobreviure”. Llegim-la.
Montse Gatell Pérez
