"L'ésser humà és promesa i perdó"

L'assagista i filòsof Josep Maria Esquirol va protagonitzar l'última trobada del Club de lectures de filosofia Per pensar el món que organitza la Biblioteca i que va tenir lloc la tarda de dijous a la Sala d'Actes d'El Mirador. Sota el títol La resistència íntima. Assaig d'una filosofia de proximitat, amb una audiència atenta i entregada que va omplir l'auditori, Esquirol va teixir tots els conceptes, raonaments i les idees, pròpies i de grans pensadors com Nietzsche o Hannah Arendt, que en el decurs de la història ens han ajudat a trobar la definició més acurada de què és l'ésser humà, de qui som.

En aquest sentit, com a punt de partida el convidat va posar sobre la taula la idea de l'ésser humà com a animal racional, amb capacitat d'argumentar, de raonar, de relacionar les coses, d'aplicar la lògica. Diu Esquirol que aquesta lògica conviu amb la capacitat d'adaptació a una nova situació, a la transformació del món, una capacitat instrumental i tècnica. A partir d'aquests dos conceptes, l'assagista va filar prim fins a trobar-se amb Nietzsche, un autor "fascinat per la vitalitat" i que concebia l'ésser humà "com un ésser capaç de prometre", un salt de fe davant la "imprevisibilitat del futur". I Arendt remata la jugada, segons Esquirol, afegint que l'ésser humà "és promesa però també perdó". La capacitat de perdonar fa referència, segons el ponent, a obrir una escletxa per combatre la "irreversibilitat del passat".

Un cop assumit que som éssers racionals i tècnics, promesa i perdó, Esquirol va continuar jugant amb els assistents per pujar un altre esglaó i constatar que les persones actuen i responen perquè han estat "tocats, traspassats, commoguts", i això és part de l'engranatge del motor que es completa amb "la sensibilitat, perquè som pell i cor", va dir el filòsof. Aquesta característica és un ingredient vital en la definició de què som, perquè tal com va explicar Esquirol, "l'humà és aquell que té una fibra sensible tan gran que s'adona que sent". "L'humà és aquell que veu que veu, que sent que parla", va afegir. Amb aquesta consciència a la solapa, les qüestions que ens interpel·len, que ens commouen i ens transformen, que ens toquen profundament i marquen el nostre camí i les nostres decisions són, segons Esquirol, "experiències fonamentals" que, d'alguna manera o d'una altra, tothom experimenta. Es tracta de la mort, la interacció amb persones que ens transformen, el món i la realitat que ens desborda i ens supera, i la pròpia vida. Però viure, tot i les adversitats, "és essencialment un gust, i és per això que volem intensificar la vida".

Aquest garbuix d'idees que va desembolicar amb paciència i pausa el filòsof, va concloure amb solemnitat amb la definició final de què és l'ésser humà. "L'humà és una fondària oberta commoguda per experiències fonamentals. La maduresa de l'ésser humà consisteix a mirar de respondre allò que el commou, a trobar un camí per viure, per generar coses bones per a un mateix i per als altres".