L’obra arriba dissabte a l’Auditori, dirigida per Sílvia Munt i escrita per Llàtzer Garcia
L’Auditori Municipal acull, dissabte 8 a les 20 h, l’obra Les mans, escrita per Llàtzer Garcia i dirigida per Sílvia Munt. L’obra és una història d’amor imperfecta, que exposa una pregunta difícil: posaries en joc la teva vida sentimental per salvar el teu projecte professional?
Protagonitzada per Ernest Villegas i Raquel Ferri, el muntatge s’endinsa en la complexitat de la vida i les relacions. “Estem parlant de la vida mateixa, on una parella (la Paula i l’Isaac), més enllà de tenir una relació sentimental, han de treballar junts”, apunta Villegas. L’obra genera unes quantes preguntes sobre la parella. Què és més important, l’amor o la feina? Som egoistes?, són algunes de les qüestions.
A la trama, la Paula és una jove directora de cinema, dramaturga, que està a punt de rodar la seva primera pel·lícula. En aquesta pel·lícula hi participa l’Isaac, un actor més gran que ella, que té un gran bagatge, però que ve marcat per una malaltia mental que el va afectar en un moment de la seva vida. D’entrada, tots dos aboquen moltes il·lusions al projecte. “Una de les grans reivindicacions de l’Isaac, el personatge que faig jo, és que ‘Les mans’, el títol d’una pel·lícula, parla de la seva vida, i en canvi la Paula reivindica que no només parla de la vida de l’Isaac sinó de la de tots dos”. Això generarà discrepàncies, tot i que “estem parlant d’una parella que s’estima molt”.
Es tracta d’una peça treballada des de la veritat absoluta, on el conflicte neix al minut cinc de la funció. “Té un punt d’intensitat des del primer moment”, assevera Villegas.
El tema que tracta Les mans és l’amor, amb un subtema que és la malaltia mental, “tractat d’una manera elegant i senzilla per no caure en un judici”. El que sap l’espectador és que ell no ha estat bé i això li ha generat molta angoixa i patiment.
Els actors protagonistes han treballat junts per primer cop. “Ha estat molt bonic, perquè treballem des del mateix lloc, amb molt compromís, amb tota la veritat”. A la Villarroel , on van estrenar, tenien un espai més íntim, a dues bandes. “Ara, fent gira per teatres més grans ens hem de recordar que l’hem de fer molt junts, aquesta funció, estar molt connectats”.
La direcció de la Sílvia Munt també ha estat encertada, ja que “té una mirada molt sàvia, t’agafa de la mà, t’escolta, t’ajuda a tirar endavant, i a mostrar la cara dels personatges tan vulnerables”. L’obra parla de les incomoditats emocionals.
L’espectador hi troba la ironia, el sentit de l’humor, la mala llet, la sensualitat, és una peça molt completa. “Tinc la sensació que la gent surt modificada del teatre, un espectador empàtic pot sortir amb una gamma d’emocions important”, afegeix Villegas.
