Joan Martí: “De la pandèmia vaig aprendre que som vulnerables”

· Com definiries aquella època?
La primera paraula que em ve al cap és intensitat. Els primers quatre mesos van ser d’una intensitat extraordinària. Van ser moments de descobrir que la societat encara tenia valors. Va ser una època contradictòria. Vèiem tota la problemàtica sanitària que tenia el país, però alhora vèiem la capacitat de resposta i de resiliència de la gent.

· Quin va ser el moment més dur de tota la pandèmia?
Sense cap mena de dubte el primer mes, sobretot els primers quinze dies. Hi havia una gran mancança de material d’autoprotecció. Recordo una nit que vaig marxar a casa a descansar una mica amb la idea que l’endemà no tindríem ni una sola mascareta per repartir. Afortunadament, les mascaretes van arribar a les sis de la matinada. Vam haver d’improvisar molt perquè no hi havia material. També va ser molt dur pel desconeixement absolut de com tractar la malaltia.

· Tota aquesta responsabilitat, com a hospital de referència, era difícil de gestionar personalment?
T’emportaves a casa el patiment de totes les famílies i el dels professionals sanitaris, que també ho van passar malament. Va ser molt bèstia al principi, perquè a banda del material, no teníem capacitat de resposta. Va morir molta gent que potser no li tocava si no haguéssim patit aquest atac viral. Era una gran responsabilitat, però la sort és que no et senties sol, perquè érem tot un equip de direcció i tota la plantilla va donar una resposta espectacular.

· Va ser molt complicada la coordinació entre els diversos serveis d’atenció sanitària?
Moltíssim, però en situacions extremes la capacitat dels humans d’improvisar i de donar el millor de si mateixos, és extraordinària. Es va dissenyar un sistema d’informació específic per la Covid-19 en quatre dies. Això és impensable en condicions normals, perquè hauríem trigat prop de sis mesos. Ens vam haver de coordinar amb diversos serveis, com en el cas d’hotels com el Verdi de Sabadell, que allotjava persones amb Covid que no estaven molt greus. Tot plegat, anava molt més enllà de l’àmbit local. Va ser molt complicat.

· Ens hem oblidat de l’esforç que van fer els sanitaris en els moments més crítics?
No, el que passa és que hem recuperat la normalitat. Els sanitaris som professionals que fem la nostra feina. Bé, jo ara ja estic jubilat! En aquell moment les mostres d’agraïment van ser molt útils per reforçar la moral dels professionals, i n’estem agraïts. Hi ha moltes professions que fan feines extraordinàries cada dia.

· El suport de la societat és una de les coses més positives que es van extreure d’aquesta crisi sanitària?
Evidentment, sentir-te reconegut és important. El que vaig aprendre de la pandèmia és que som vulnerables. Ens pensem que estem molt segurs, que va tot bé, i de cop i volta arriba una cosa com aquesta, de la Xina, que pensàvem que seria una miqueta més que una grip. Però la veritat és que va tenir una gran capacitat destructiva. Crec que s’ha de ressaltar el fet que es pogués crear una vacuna en un any, va ser una cosa inaudita, sense precedents, i vam demostrar la importància de la innovació científica, de la recerca. És una qüestió cabdal, una de les coses més rellevants que en vam treure. Es va generar un tractament en un període molt curt.

· Estem preparats per afrontar una altra pandèmia?
Hem après moltes coses en cinc anys. Els sistemes d’informació dels hospitals, per exemple, han canviat moltíssim, i també hem avançat en la recerca científica. Però quan ve un procés tan desestabilitzador, qui estigui al capdavant de les organitzacions haurà d’improvisar en aquell moment per sortir-se’n. És molt difícil tenir un manual perquè pot ser un virus o qualsevol altra circumstància. El més important és disposar d'organitzacions que tinguin la capacitat de respondre de manera àgil, i aquí crec que sí que hem fet un pas endavant.

· Com valores la gestió d’aquest episodi per part de les institucions i de les administracions públiques?
Sempre recordaré que els primers tres dies van ser un caos absolut. No parava d’arribar gent a urgències i ens va costar una mica reaccionar. I a l’administració pública li va passar una mica el mateix. Era una situació molt complexa. A pilota passada, és molt fàcil opinar i fer crítica. Aconseguir mascaretes, que venien de la Xina, era complicadíssim. Els guants, un altre material d’autoprotecció molt important, es fabricava a Malàisia! En general, en l’entorn sanitari pel que fa a la conselleria de Salut, es va gestionar força bé.

· Com valores les declaracions de l’exdirectora de Salut Pública de Castella i Lleó, Sonia Tamames, negant la importància la pandèmia?
Li diria que vaig veure com moria gent de manera impensable, gent que no li tocava. Hi ha persones que per la política perden el sentit comú.

· Quin és el record més positiu que tens d’aquella època?
La resposta dels professionals. Els sanitaris van treballar de valent, donant-ho tot en una situació molt complicada. Com era normal, la gent passava por, però tot i així, tiraven endavant. Afortunadament, al Taulí no va passar, però alguns sanitaris van perdre la vida. L’esforç va ser espectacular. Et fa pensar que els humans tenim un substrat positiu i bo.