El dissenyador castellarenc Lluís Campmajó i l'arquitecte Miquel Àngel Julià s'han encarregat de la part visual del muntatge
L'obra Pinocchio és la proposta més recent que es pot veure al teatre La Faràndula de Sabadell, encara fins aquest diumenge 23. El dissenyador castellarenc Lluís Campmajó s'ha ocupat del disseny d’escenografia d'aquest muntatge, que ja es va estrenar l'any passat amb molt èxit de públic i que ha reprogramat funcions els dies 15, 16, 22 i 23 de març d'aquest 2025.
L'encàrrec va ser de la Joventut de la Faràndula, que buscava una escenografia totalment digital, volia ser una proposta innovadora que no s’havia fet mai a La Faràndula. "N’hi diem una arquitectura 'phygital' perquè barregem l’arquitectutra física amb l’arquitectura digital, una tècnica que consisteix en projectar imatges sobre les superfícies tridimensionals, que són els arcs de mig punt, creant aquests efectes impactants que enriqueixen una experiència teatral", diu Campmajó.
Campmajó va treballar al costat de l'arquitecte Miquel Àngel Julià per crear un escenari que juga amb diverses capes. Només hi ha dos elements físics, que va dissenyar l’arquitecte Miquel Àngel Julià. "Vam dissenyar dos arcs de mig punt separats per metre i mig o dos metres de distància perquè hi poguessin conviure tants actors a l’escenari".
Aquests arcs de mig punt tenen la característica romànica i gòtica, amb uns llenços dinàmics que permeten jugar amb les llums, ombres, colors, i que generen il·lusions òptiques que poden simular el moviment, la profunditat, o fins i tot transformar l’espai escènic amb diversos escenaris virtuals.
El primera pas per a la creació d'aquesta escenografia digital va començar amb una maqueta en miniatura, a escala, feta per Campmajó i Julià. "Primer vam jugar amb playmobils, amb els que vam poder intuir amb quins problemes d’ombres ens trobaríem quan hi haguessin 16 persones cantant i ballant a sobre l’escenari. Després, a la pràctica va funcionar perfectament".
Detall de l'escenografia de 'Pinoccho', de la Joventut de La Faràndula. || Vicenç Prats
En aquest Pinocchio, la cromàtica del vestuari es va adaptar a l'estètica de l'escenografia, "vam fer la paleta de colors perquè volíem una Itàlia del segle XIX i el que vam fer va ser buscar referències arquitectòniques dels edificis que es veuen". Les imatges reprodueixen diversos pobles d’Itàlia, però dins l'imaginari de Campmajó. El resultat va ser una bona sincronia entre el digital i el vestuari .
Durant els assajos i el procés de creació, Campmajó va poder corregir els últims detalls. Un cop l'obra es va estrenar, la maquinària ja funciona gràcies als tècnics.
"Ha estat la meva primera incursió com a dissenyador al món del teatre. Permet molta interacció amb actors i l’entorn i la veritat és que m’ho he passat molt bé, m’ha agradat molt. El resultat queda molt bé". Cal tenir en compte que en aquesta obra hi ha moltes figures importants, que formen equips (artístic, teatral, vocal, coreogràfic, d'art, d'escenografia, d'il·luminació, de vestuari i maquillatge, musical, de producció) i cadascuna de les parcel·les fa possible un resultat global molt acurat i que impressiona.
'Pinoccho', de la Joventut de La Faràndula. || Vicenç Prats
