La cantant va portar el seu directe Miralls a la plaça d'El Mirador
La veu despullada d'efectes, delicada però ferma, de Gemma Humet va omplir la plaça d'El Mirador en el tercer concert del Fem Festival, ahir divendres. L'artista va començar a les fosques cantant des de les cametes i ja va quedar clar que la posada en escena seria una part important del concert. Va aparèixer descalça, caminant en la penombra i es va asseure al piano. Unes quantes bombetes repartides per l'espai i una il·luminació molt acurada van acompanyar la veu d'Humet i el seu piano. Res més.
L'excel·lent posada en escena, a càrrec de Lluís Danés, acompanyava a la perfecció la posada de llarg de Miralls, el nou directe d'Humet. En ell, l'artista es va mostrar clara, propera i concisa en les seves paraules entre cançó i cançó i ja des del principi va deixar clar estava “compartint un trosset de la meva vida”.
Cada cançó, era una història que li servia a Humet per explicar-se, per emocionar i emocionar-se. D'una de les primeres cançons, Màtria, la cantant en va destacar un dels versos abans de començar: “Ser dèbil també és ser perfecte”. I amb aquesta tranquil·litat, tan bonica de contemplar, va anar mostrant parts d'ella i la seva experiència.
Gemma Humet recull l'herència dels cantautors catalans i no va perdre l'oportunitat d'interpretar Què volen aquesta gent? com si fos una cançó completament nova o homenatjar Raimon, Joana Raspall, o Maria Mercè Marçal. També va fer homenatges més propers com al seu tiet Joan Baptista Humet del qui va fer una preciosa interpretació de la seva cançó Si te me'n vas.
