El BRAM! projecta 'Polvo serán' aquest dijous, amb la presència d'una de les actrius protagonistes, Mònica Almirall
El BRAM! projecta la pel·lícula Polvo seran de Carlos Marqués-Marcet aquest proper dijous, 20 de febrer. El film retrata la istòrai d'una dona, Claudia, a qui diagnostiquen una malaltia terminal, i que emprèn l'últim viatge a Suïssa, on podrà decidir com i quan acabar la seva vida, gràcies a l'ajuda d'una associació de suïcidi assistit. Flavio, el seu marit, decideix unir-se a la seva dona en aquest diatge sense retorn.
Protagonitzada per Ángela Molina, Alfredo Castro, Mònica Almirall, Patrícia Bargalló i Aván Prado com a actors protagonistes, la pel·lícula marxa una mica de la narrativa clàssica i s'atreveix, també, amb fragments musicals. "El fet que t’endinsis en una història a través del personatge que representa Ángela Molina, una persona que té una malaltia terminal i s’està morint, en tot el procés de decidir com morir, i en el seu marit que també decideix acompanyar-la, on tot el tema d’abordar la mort es representa a través de números musicals", diu Almirall. Per tant, "allà on la paraula no arriba a explicar els sentiments contradictoris i el viatge incert, ho descobreixis a través de la música i el ball". Això la converteix gairebé en una pel·lícula del gènere d'una gran tragèdia grega. No hi ha cap descoberta de què passarà però sí de com passarà.
Almirall interpreta el paper de Violeta, la filla de Clàudia i Flavio, que alhora també tenen un fill cadascú, de parelles anteriors. "Jo represento la filla que vol ser present sempre, que té una admiració cap als pares, que vol estar present en totes les etapes del procés", afegeix Almirall. El gran repte de la pel·lícula i del personatge arribarà quan es plantegi la pregunta: acompanyar fins a on? Fins a on és capaç una persona d’acompanyar? "Cada fill abordarà la decisió dels pares d’una manera molt diferent". El debat que genera la pregunta és interessant.
Per Almirall, aquesta és la primera experiència davant la càmera. "Ha estat un regal d’experiència que mai m’havia proposat. Actors com l’Àngela o l’Alfredo, i un director com el Carlos, ha estat molt orgànic, m’he sentit molt acompanyada i això crec que es desprèn a la pel·lícula, que és molt lluminosa".
Als festivals on s'ha presentat Polvo seran ha guanyat premis o mencions. La gent que la veu pensa que és una pel·lícula estèticament bella i té tragicomèdia com la vida mateixa.
Escolta l'entrevista a Mònica Almirall, aquí:
