M.Guillén.IPHES_1440x961
Interior de la cova Simanya, on s'han descobert les pintures rupestres. ||M.Guillén.IPHES
03/07/2024 Cultura
Evidències d’art rupestre paleolític a la cova Simanya

Les pintures demostren un mateix llenguatge simbòlic a Sant Llorenç del Munt i l'Obac que a França o Cantàbria

Redacció

La cova Simanya torna a ser notícia. Aquesta setmana s’ha fet públic un descobriment a l’interior d’aquesta cova situada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac; s’han trobat uns gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest de la cavitat. Aquest descobriment confirma l’existència evident d’art rupestre paleolític a l’interior d’una cova a Catalunya.  

 

Les característiques d’aquestes pintures indiquen que tenen entre 14.500 i 12.000 anys d’història, al període conegut com Magdalenià.

 

Els responsables de l'excavació són Míriam Salas-Altès, investigadora predoctoral FPU de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA, Marcos García-Díez, de la Universidad Complutense de Madrid, Josep Maria Vergès, de l’IPHES-CERCA, Artur Cebrià, de la Universitat de Barcelona, María Soto, de la Universidad Autónoma de Madrid i Juan Ignacio Morales, de l’IPHES-CERCA.

 

L’any 2020, durant una campanya d’excavació, ja es van observar uns gravats i pigments que semblaven prehistòrics a la galeria de la cova Simanya, una de les més visitades de Catalunya. En aquell mateix any, es van descobrir restes humanes neandertals que pertanyien a, almenys, tres individus (una dona i dos nens).  L’any 2022 es va fer una prospecció i es van documentar noves evidències gràfiques, que determinen que els Homo sapiens de la cova Simanya feien servir el mateix llenguatge simbòlic que els contemporànies de França i d’Altimira, a Cantàbria.

 

S’han descobert tres representacions diferents, localitzades en un espai interior, totalment fosc i properes entre sí.

 

L’objectiu principal de les excavacions eren confirmar la presència de registres del Plistocè, identificar el context original de les restes de neandertal i explorar l'ús potencial de la cova en diferents períodes durant el Paleolític.

 

 

Pigments al jaciment de Simanya. || J.M. Vergès / IPHES-Cerca

Pigments al jaciment de Simanya. || J.M. Vergès / IPHES-Cerca

 

Des d'un punt de vista institucional, la recerca, excavació i estudi s’han pogut dur a terme gràcies a la sinergia i treball coordinat entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través del Servei del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic, i la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

 

La investigació arqueològica a la cova Simanya s'emmarca en el projecte quadriennal ARQ001SOL-172-2022 "Transicions culturals durant el Plistocè i l'Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya", vinculat al Seminari d'Estudis i Investigacions Prehistòriques de la UB, i aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. També es compta amb el suport de dos projectes del SERP, el del ministeri PID2020-113960 i el corresponent al Grup de Recerca de Qualitat SGR-00337 de la Generalitat de Catalunya. Les excavacions compten amb el suport i el finançament del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i de la Diputació de Barcelona.

 

Actualment, la cova ha quedat tancada al públic. Tanmateix, la Diputació de Barcelona preveu la seva reobertura, amb la col·locació de protecció amb tanques. De moment, durà a terme la vigilància, protecció i conservació del jaciment.

 

 

 

 

Comparteix
M'agrada
Comentaris