Va presentar un llibre al vermut literari de L'alcavot que ha fet a sis mans amb els Llenguaferits i que es titula 'Sota la figuera'
Diumenge passat, L'Alcavot va acollir un vermut literari al costat de tres grans mestres de la llengua. David Vila i Jessica Neuquelman (els Llenguaferits) i Enric Larreula van presentar Sota la figuera, de Voliana Edicions, un llibre que neix fruit de les converses que tots tres han tingut en les diverses trobades que han fet, a casa de Larreula, sota d'una figuera del seu pati. Mentrestant, el públic va poder seguir la xerrada amb l'acompanyament d'un vermut i refrigeri.
L'acte va omplir la sala de gom a gom i es va iniciar amb la presentació a càrrec de Vila i Neuquelman. D'una banda, Vila va recordar com va conèixer Enric Larreula, ja fa anys. I com des d'aleshores la seva admiració cap a l'escriptor, mestre i professor universitari, a més d'il·lustrador. Neuquelman va conèixer-lo més tard, quan amb el David estaven iniciant el projecte 'Llenguaferits, i en va quedar meravellada. "Vam fer moltes quedades i vam parlar de moltes coses, sobretot, de la vida de l'Enric". Els fruits d'aquestes converses han donat lloc a aquest llibre que recull la vida i anècdotes de Larreula. "Jo no l'hagués fet, però em van convèncer [riu], conèixer-los ha estat un petó a cada galta", deia Larreula. "Aquell barri em va convertir en el que soc ara".
Quan va ser el torn de l'escriptor, el públic va parar l'orella per a descobrir o redescobrir una figura que ha estat tant important per a la llengua catalana. Escriptor de llibres infantils i, sobretot, un gran mestre i professor, Larreula va recordar que ell es va iniciar en el dibuix quan era jove, però que un mal tractament de l'ull quan estava fent el servei militar li va impedir seguir l'ofici. Aleshores, es va posar a vendre llibres en català, feia de comercial, en una època on el català encara estava prohibit.
"I vaig arribar al barri del Bon Pastor de Barcelona, on ningú parlava català". Allà va començar a fer classes, no sense entrebancs i dificultats que, a la xerrada de diumenge, va narrar d'una manera amena i amb moments de comicitat. L'educació separava per sexes i ell feia classes a les nenes, "fins que vaig començar a fer classe a 80 nens en una aula". Allà va ser quan va redescobrir que a través del dibuix podia captar l'atenció d'aquests infants que, en un bon principi, no semblava que tinguessin massa ganes d'aprendre una llengua que els havien col·locat en una classe a les cinc de la tarda i que, a més, no entrava als exàmens curriculars. Larreula se'n va sortir, "i encara ara mantinc contacte amb algun d'aquells alumnes del Bon Pastor".
Larreula va començar a estudiar amb 35 anys, ja gran, doncs. La seva passió per la llengua catalana, però, venia de lluny. I encara ara en segueix enamorat. Reconeix que la situació ha canviat: "abans tothom estudiava castellà però parlava català a casa; ara s'ensenya català però la llengua del pati dels infants és el castellà". Arran d'aquesta reflexió, el públic va formular-li algunes preguntes a la part final de la xerrada i es va obrir un debat sobre la situació del català actual. Per cloure l'acte, qui va voler va poder comprar el llibre Sota la figuera amb la signatura dels seus autors.
