La comèdia històrica del Teatre Akadèmia arriba a l’Auditori Municipal de Castellar aquest dissabte, a les 20 h
Pau Roca, David Bagés i Oriol Guinart protagonitzen Els Buonaparte, una proposta teatral escrita en clau de comèdia històrica per Ramon Madaula i dirigida per Sílvia Munt.
Parteix de la trobada que va existir entre Josep Bonaparte, un cop va fugir de Madrid després de perdre a la Batalla de Bailén, a Vitòria, amb el seu germà Napoleó Bonaparte. “Napoleó va creuar la frontera per venir a convèncer el seu germà que no podia fugir, que havia de mantenir-se al poder”, diu Pau Roca, l’actor que interpreta Napoleó Bonaparte.
Durant una hora i vint d’espectacle, l’espectador es fica en la intimitat dels dos germans. “Veureu dos germans amb roba interior, fins i tot menys, perquè ens fiquem a la banyera i tot”.
Tots dos parlen del futur de tot un continent, i fins i tot de mig món. Tenen les seves fílies, fòbies, i s’estimen però tenen masculinitats particulars “i els costa relacionar-se”.
Segurament aquí és on esclata la comèdia. A escena, també hi participa un esclau, “que els ajuda en aquests menesters”, afegeix Roca. El text va arribar als actors ja fa temps i el Pau de seguida se’n va enamorar. “Em sembla una proposta molt poc habitual, de comèdia històrica, t’ho passes molt bé però no pares d’aprendre, hi ha molt rigor històric”, afirma.
La directora ha buscat, amb encert, el to de comèdia a la situació que es planteja a escena, “no perquè nosaltres fóssim especialment còmics”. Situacions que mostren com a Napoleó li agradava molt la banyera. “A Espanya costava trobar-ne, i els germans en tenien costum des de la seva infància a Còrsega”.
Del que explica l’obra, és cert que va tenir lloc aquesta trobada, “el que passa és que mai sabrem què hi va passar”. Però es creu que s’hi va parlar del destí de mig món. “I que els germans eren pols oposats, també; el Madaula va pensar que hi havia tema”.
Pau Roca interpreta el personatge de Napoleó. En aquesta ocasió, està presentat d’una manera molt diferent del que s’acostuma a entendre. “Ell era molt més mediterrani del que s’acostuma a mostrar, no era un torturat, era un somniador pragmàtic, era molt idealista”. I, sobretot, tenia un talent extraordinari per a l’estratègia. Ara, li costa parlar de sentiments.
Per això, amb el seu germà sorgeixen moments incòmodes i divertidíssims. “La gent s’ho passa molt bé i que aprèn moltes coses que no sabien, que és el mateix que em va passar a mi quan vaig llegir el text”, reconeix Roca.
